El professor universitari de la UIB i poeta Diego Sabiote (Macael, 1944) presentà avui al Gran Hotel de La Caixa, a les 19.30 hores, el seu darrer llibre Y, pese a todo, la luz (Editorial La Lucerna). Doctor en Filosofia, Sabiote va iniciar la seva trajectòria poètica fa 15 anys amb el llibre Hoy busco mi procedencia, al qual han seguit diverses obres més, que han gaudit totes elles d'un gran reconeixement.
Al seu darrer llibre, Sabiote utilitza la metàfora de la llum «com a referència de transcendència», però no entesa en sentit eteri o abstracte, sinó concret. «En el meu cas, la transcendència té un nom, que és Déu», destaca, i recorda que el llibre que ara presenta es tanca amb un poema titulat, precisament, Déu. «El gran poeta Claudio Rodríguez deia que la llum ve sempre de l'altura», afegeix. Així mateix, considera que es tracta d'una obra oberta «a qualsevol persona que tingui sensibilitat», ja sigui davant de la bellesa del món o també davant dels seus problemes actuals, alguns d'ells terribles. En aquest sentit, hi tobam referències explícites a la guerra i a la violència com dos dels grans mals del món modern, i també al drama de les persones que són explotades. A Y, pese a todo, la luz, hi ha, per tant, a més, «una implicació i un compromís amb la realitat». Al llibre, hi ha un espai molt especial dedicat a l'amistat i als companys avui ja absents, com per exemple un poema a la memòria del professor Alberto Saoner.
Entre els autors favorits de Diego Sabiote es troben personatges com San Juan de la Cruz, Giacomo Leopardi, Juan Ramón Jiménez i José Àngel Valente. Per tots ells, igual com per Sabiote, la poesia no és només un art, és molt més. «Ara com ara, la poesia és bàsica en el meu propi viure», afirma, i anuncia que a començaments de l'any que ve té previst publicar un nou poemari, en edició bilingüe, que portarà per títol L'escala de Jacob.
