nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
13°

L'AELC publica un nou volum de «Retrats» sobre Gumersind Gomila

El llibret inclou articles d'especialistes sobre el poeta menorquí

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) recorda el poeta «silenciós», Gumersind Gomila, amb la publicació d'un nou volum de la col·lecció Retrats.

Nascut a Maó el 1906, el polifacètic menorquí fou un quasi desconegut en l'àmbit literari durant la seva vida, es va publicar les seves obres i les va distribuir en un àmbit restringit. En realitat, el poeta fou reconegut principalment com a activista polític.

Amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement i de la reedició de part de la seva obra, els premis Cavall Verd 2006 varen voler retre-li un homenatge que ha culminat en aquest nou «Retrat».

El llibre recull les intervencions d'una taula rodona en la quali participaren Ismael Pelegrí, professor i membre de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME); Jaume Aulet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Miquela Valls, investigadora de la Universitat de Perpinyà, que defensaren els valors literaris de l'obra de Gumersind Gomila i la seva estreta relació amb la cultura del segle XX. Tal com Jordi Pere Cerdà opinava en un llibre d'homenatge, els poemes de Gomila donen la possibilitat de «travessar el mirall de l'aparent fragmentació» de la cultura catalana, l'occitana i la francesa. Per altra banda, Margalida Ballester ha estat l'encarregada de fer la presentació del volum.

Les exposicions dels cinc experts que apareixen en el treball tracten tres aspectes primordials de l'obra del poeta menorquí.
Ismael Pelegrí analitza les seves arrels menorquines, mentre que Jaume Aulet reflexiona sobre la incardinació de la seva poesia dins els corrents literaris del postsimbolisme. D'altra banda, Miquela Valls escriu sobre la seva aportació en l'àmbit de la cultura catalana.

El recull també conté una breu antologia elaborada pel poeta Pere Gomila i un escrit de Joan Triadú que recorda les seves trobades amb Gumersind Gomila.

Un altre vessant del menorquí, finat a Perpinyà el 1970, fou el d'artista plàstic. La seva obra la duia a terme com a ofici i fou reconegut per alguns dels seus contemporanis. Així mateix, Gomila, és encara avui un autor i un artista per descobrir. La seva obra s'ha vist marginada per la perifèria geogràfica en què es va produir i per les dificultats editores dels anys en què es desplegà.

Malgrat néixer a Maó, Gomila residí tota la seva joventut al Rosselló. A més, alternà la seva dedicació a la poesia amb el dibuix, la pintura i la ceràmica, i formà part del moviment catalanista rossellonès Nostra Terra.

Publicà fins a quatre llibres de poesia: La sorra calenta (1943), Llucifer, llegenda íntima (1966), El vent fidel (1967) i Els ocells morts (1969). La seva poesia s'inclou dins el corrent anomenat postsimbolista.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.