L'escriptor i advocat valencià Fernando Vizcaíno Casas morí als 77 anys d'edat a Madrid, acompanyat per la seva família. L'autor d'obres com Historias puñeteras, Los imposibles sueños de un señor muy de derechas o Niñas... 'al salón! feia temps que lluitava contra un càncer que, això no obstant, no li va impedir continuar treballant ni un moment.

L'autor alternava la quimioteràpia amb l'escriptura i el seu treball de lletrat, fins a deixar acabat el seu últim llibre, Nietos de papá, que sortirà dijous a la venda. Vizcaíno Casas serà enterrat avui a Madrid.

Fernando Vizcaíno Casas va publicar trenta-quatre llibres amb l'Editorial Planeta en els darrers vint-i-cinc anys. D'ells ha venut més de quatre milions d'exemplars, fet poc freqüent a Espanya. A més d'escriptor, era advocat en exercici des de 1951, especialista en Dret Laboral, i el seu estudi jurídic va gaudir de gran prestigi entre empresaris i treballadors, els seus constants clients.

Ecos de suciedad va suposar la tornada de Vizcaíno Casas a la novel·la, gènere en el qual va obtenir els seus més sonats èxits, entre els quals es compta Los imposibles sueños de un señor muy de derechas. No menors van ser, tanmateix, els dels seus tres anteriors títols, publicats a la col·lecció Anécdotas, Historias puñeteras, Celuloide casi virgen i Humor con humor se paga.

Entre altres guardons, Vizcaíno Casas va obtenir el Premi Hispanoamericà de Teatre Universitari, el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca, el València de Teatre, el Nacional Benito Pérez Galdós de Novel·la o el Príncep de Dinamarca de l'Acadèmia de l'Humor.

El fill de l'escriptor i misser, Eduardo Vizcaíno, es referí a la memòria del seu pare com «un dels advocats laboralistes més importants d'Espanya i l'escriptor valencià més important després de Blasco Ibáñez». Així mateix, considerà que «el temps el situarà en el lloc que es mereix» la figura del seu pare.

Fernando Vizcaíno Casas atribuïa el seu excel·lent humor a la l'herència de fabricant de paraigües i ventalls que heretà dels seus pares, encara que mai no apostà per centrar-se en aquesta feina.