L'Estació Espacial Internacional (ISS), de la qual el primer element serà llançat divendres des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan), es convertirà el 2004 en la major estructura acoblada en òrbita i en laboratori per a investigadors i astronautes de 16 països.

Malgrat les dificultats financeres de Rússia, que amenacen de retardar el programa, els creadors de l'ISS decidiren mantenir el 20 de novembre com a data del llançament del mòdul Tsaria (Alba).

Aquesta decisió és una manifestació de confiança en els russos, ja que Tsaria, nau de càrrega multifuncional, disposa d'una autonomia limitada i caurà a la Terra si Rússia no aconsegueix llançar en un termini de 500 dies el mòdul de servei, vertader cor de la futura estació, que encara no està acabat.

El retard en la construcció d'aquest mòdul, per raons financeres, significà ja un ajornament de sis mesos de tot el programa. La NASA, l'agència espacial nord-americana, lliurà ja enguany 60 milions de dòlars (uns 8.460 milions de pessetes) perquè els russos poguessin avançar en la seva tasca, i prometé 600 milions de dòlars més (uns 84.000 milions de pessetes) en els pròxims quatre anys.

Segons l'agenda actual, el mòdul de servei ha de ser llançat el juliol del 1999, i la primera tripulació arribarà a l'ISS el gener del 2000.