No sé qui vol convèncer aquest «activista de derechas» postís que ens ha sortit devers Pollença, que es dedica a fer fotos amb helicòpter als galliners dels autèntics defensors del medi ambient.

Per mi, tota la història em sembla tan sols una persecució a Miquel Àngel March per part d'un aprofitat rancorós, en què un professional del dret, per complaure el client i cobrar, és capaç de dir que la Mare de Déu nom Joana i que al galliner hi ha una central nuclear, i si s'han d'afiliar a un partit o a l'altre, per quedar bé davant l'amo, doncs bé, que al cap i a la fi, és qui paga i mana.

Ell es diu un activista de dretes, com si això tingués qualque cosa d'extraordinària. Fa molts anys que ser activista polític, sigui del partit que sigui, és legítim i fins i tot lloable, sigui del partit que sigui, i totes les opinions, dignes de respecte. Per tant, tanta justificació amb això d'activista em recorda aquella locució d'excusatio non petita, culpa manifesta, i per tant opín que d'activista, res. Tal volta activista de qualque compte corrent, dels que els partits en general s'haurien d'alliberar si volen guanyar en credibilitat.

A mi em sembla que el vol de l'helicòpter tan sols pretenia escampar detritus amb les aspes damunt algú que molesta els seus interessos aprofitant abans de la manifestació que es dugué a terme en defensa de Mallorca i el seu territori per fer mèrits davant qui els havia d'apreciar.

Curiosament, l'afirmació, falsa, que el camí que passa per un costat de la finca està tancat, coincideix amb la que em va expressar el batle Cerdà la primavera passada, per justificar el tancament de la carretera vella de Pollença a Lluc, que aquest sí està tancat.

Joan R. Bosch Sangroniz. Port de Pollença.