El nomenament enguany per part de Cort de la Mare Alberta Giménez com a filla il·lustre de Palma no és més que un merescut reconeixement a una dona excepcional que era tota il·lusió, humanitat i dinamisme. És clar que es mogué pels camins de la vida, per a ella dramàtics al cent per cent, amb aquesta força sense limitacions que dóna la fe. La força de l'esperit, en altres paraules. Jo ja no tenc cap dubte que els éssers humans som com ampolles dins les quals hi ha envasat l'esperit. És, potser, una comparació peregrina però haureu d'admetre que no pot resultar més gràfica.
Hi ha ampolles plenes i gasoses, com el xampany. Ampolles plenes fins a la meitat. I ampolles buides, només amb algun substracte al fons del que un dia fou líquid de vida transcendent. La Mare Alberta vessava espiritualitat per tots els porus i per això pogué fer una obra gegantina que no tenia més remuneració que la de tenir un deure complit amb la seva consciència. En els paràgrafs d'una carta escrita en aquestes dates a la Mare Janer des de Palma ens mostra aquest caràcter de la gran dama, organitzadora, administradora, activa les vint-i-quatre hores del dia que es preocupa de tot el que depèn d'ella o es mou al seu entorn, i ho fa amb una serenitat més que evident. Només així se'ns podia sortir en aquell complex món de l'ensenyament femení de finals del XIX i començaments del XX. En aquesta carta ha de donar coll a la feble salut de les seves religioses, a les darreres dissorts familiars, de la manca de braços útils, del condicionament de les instal·lacions, de la recerca de mitjans econòmics, dels paranys que són posats al davant de diferents al·lotes que voldrien ingressar en la seva congregació, etc.
«Molt estimada germana: tenc a la vista el seu missatge de primer d'any i li haig de correspondre amb les notícies de per aquí. La germana Sansó segueix malalta, pateix molt i sembla que n'hi ha per molt temps. Preguem per ella. En canvi la germana de la mare Assistenta ja es troba bé, però jo he perduda la meva cunyada Càndida, que morí el passat dijous. No la vaig poder anar a veure, ni al rosari, ni a acomiadar o rebre el dol, després del funeral, puix hi vaig haver d'anar en carruatge. Tant de bo que gràcies a Déu ja puc caminar. La germana Ferrà, molt delicada, sense poder quasi menjar, i així i tot té cura de la malalta, la germana Sansó. També tenim malaltes les senyores Gomila i Villalonga, de manera que aquest vaixell no pot seguir endavant. Per tal de reforçar una miqueta la tripulació, ha de venir de Manacor la germana Pastor una temporada. Casimir (fuster del Reial Col·legi) ha estat molt malament del dengue però tot d'una que torni a treballar ha de fer una caixa per tal d'embalar el sagrari i l'enviarem per un cambrer que el facturi en el Grau...».
El dengue és el nom comú d'una afecció aguda, febril, d'origen víric, anàloga al grip. Es veu que en aquells dies atacava molta gent de Palma i d'arreu de l'illa. Mare Alberta, però, al timó del seu institut pedagògic, escolar i religiós no es deixava vèncer.
