Berenguer Rabassa aconsegueix, en virtut del Repartiment fet per Jaume I el Conqueridor, terres a Palma, un rahal a Inca, part d'un altre a Alaró i una alqueria a Montuïri. Pere Rabassa, per la seva banda, i que com l'anterior i també Guillem Rabassa, secretari del rei, participaren en la Conquesta, obtingué terres en el terme de Palma. Era aquesta una gent natural de Montpeller i que tenia per escut, en camper d'or, un tronc d'arbre amb les seves arrels, de sinople i bordura componada de sabre. No sabem, per tant, si fou Pere o Berenguer el primer propietari dels terrenys que avui formen el barri i districte del Coll d'en Rabassa. Tanmateix, el primer document on apareix tal topònim és del 1343 i hom suposa que devia seguir en mans de la família Rabassa. Aquesta zona, ja ben urbana, se situa entre el torrent Gros, la mar, el camí de Can Pastilla, l'autopista de Llevant, l'aeroport i el camí vell de Llucmajor. Inclou els terrenys de les que foren possessions de Son Mosson, Son Banya, Son Llebre, Son Metge, Son Sunyer, Sa Torre Redona, Son Gallard, Son Manuel i Son Garcies, així com la fortalesa de la torre d'En Pau. Començava a establir-se com a rafal urbà a la segona meitat del segle XIX i Bartomeu Castell hi promovia la construcció d'un oratori, les obres del qual eren acabades el 1897. El temple fou elevat a parròquia el 1930 i destaca per la seva portada neoromànica i, l'interior, per un retaule de Nostra Dona del Carme, obra de l'escultor Guillem Torres. Els habitatges dels carrers que envolten l'església són les més antigues i característiques. Per tal d'eixamplar la zona habitable, el 1891 es procedí a sanejar els aiguamolls i a més de cases rústiques i residencials, hi proliferaren les hortes i els jardins. Riquesa d'altre temps foren les pedreres de marès, emprades, en diferents etapes, per a bastir part de les muralles de Palma.
Si haguéssim de fer un itinerari significatiu pel barri, seria interessant començar-lo a l'antiga estació del tren, arquitectura característica dels establiments ferroviaris del segle XIX. I d'allà pel carrer Bartomeu Castell Guasp cap a la mar, amb una aturada per veure l'esmentada església del Carme i l'estructura urbana dels carrers que voregen la zona de la Torre d'En Pau. La fortalesa, que porta el nom d'una torre que el 1867 servia d'estació de telègraf òptic. El fort de sa Torre d'En Pau ja apareix en el plànol del Cardenal Despuig i es tractava d'una estructura rectangular amb torrellons als angles. Fou totalment reconstruït en forma trapezoïdal i envoltat de fossats la dècada 1888-1898 quan s'hi col·locaren un bon nombre de peces artilleres. La porta d'accés en forma de castellet ens condueix a un recinte amb tota mena de pavellons, casernes i búnquers que ens podrien fer pensar en un escenari de la Primera Guerra Mundial.
Prestaria principalment servei a partir del 1905, quan la seva bateria artillera formava amb la del Castell de Sant Carles de Portopí, la segona línia de defensa de la badia de Palma. Havent estat caserna de guarnició militar i camp de tir en temps del franquisme, fou lliurat a l'ajuntament de Palma el 1980 i es zona de visita i esplai. Acabaríem el nostre itinerari pel passeig de Cala Gamba per tal de contemplar el ja antic i prestigiós Sanatori de Sant Joan de Déu, amb un temple i un monument escultòric, ambdós dedicats a la figura exemplar de Sant Joan de Déu. De tot plegat en podríem treure una estampa romàntica.
Les cases, d'una sola planta i coberta de teula àrab, façana emblanquinada, amb finestres de persianes verdes i un hortet al fons.
