Al llarg de la història medieval no són pocs els personatges famosos que es convertiren del cristianisme a l'islamisme i viceversa.
Aquest és un cas ben singular. Nicolau, que després seria sant, havia nom abans del seu baptisme Alí Muhammad i havia nascut a Toledo. Son pare era un moro poderós, Alcamà. Sembla que hi havia en aquells temps grups de cristians que vivien a les muntanyes i pagaven tributs a Alcamà. Hi havia entre aquells refugiats dos capellans, Nicolau i Lleonard, que mantenien mig en secret la litúrgia i la fe de tots els altres. Volent Alcamà que el seu fill fos instruït en la llengua llatina i no tement-se implicacions de caire religiós, li va donar permís per visitar aquells cristians. Però Nicolau i Lleonard no perderen l'avinentesa i poc a poc, predicant-li amb belles paraules, aconseguiren que Alí acceptàs les aigües del baptisme. Quan son pare va saber tot això, manà els sacerdots que tornàssin a convèncer el seu fill que la veritable religió era l'Islam. En cas contrari, la seva revenja seria immediata. Però Nicolau i Lleonard no li feren cas i enfurismat, Alcamà, manà cremar vius tots tres culpables.
Des de llavors, Alí Muhammad esdevingué Sant Nicolau de Toledo.
Però com sabeu hi ha molts casos a la inversa, com per exemple, Anselm Turmeda, que era un frare mallorquí, gran escriptor, que renegà del cristiamisme i es va fer musulmà. O aquell Alí «El Tinyós», pirata calabrès, que convertit a l'islamisme dirigí l'estol de vaixells corsaris que el 1561 desembarcava nombrosa tropa a les costes de Sóller. Com en les lleis del cristianisme i el judaisme, el dret musulmà ha tingut una base essencialment religiosa.
Els codis tracten de la purificació, de la pregària legal, dels funerals, dels delmes i les primícies, del dejunar legal, de la peregrinació a La Meca, de les transaccions comercials, de les successions, del matrimoni, del divorci, de la fe, de la justícia, del poder temporal i espiritual, de les relacions del súbdit amb el seu sobirà... i en els seus llibres de la tradició s'hi troben continguts assumptes civils i religiosos que es penetren i expliquen els uns als altres. De la mateixa manera, el cristianisme d'antany, com el judaisme de sempre, han marcat cada etapa de la vida del creient. Les «tres religions del llibre», és a dir, aquestes que tenen el seu origen en les creences bíbliques s'han malfiat de tal manera l'una de l'altra que les ofenses sacrílegues, les profanacions, l'execució dels renegats han omplert un martirologi comú amb milions de noms. El sectarisme, el cisma, la reforma, la lliure interpretació de les escriptures... han passat a esser greus crims i delictes davant dels tribunals fonamentalistes de totes les èpoques.
