El gran escriptor indi en llengua bengalina, el nom real del qual era Rabindranath Thakur (Calcuta, 1861-1941), publica la seva obra sobre les seves experiències durant la seva estada a Anglaterra per seguir els estudis universitaris de dret. Aquesta obra es titula Cartes d'un viatger per Europa i, com molts dels seus llibres posteriors, es troba amarada d'un panteisme místic. Molt sovint, Tagore, predica el desenvolupament harmònic de la personalitat sobre bases espirituals. El 1901 fundà, a Santiniketan, una escola on posà en pràctica els seus ideals pedagògics. Tot seguint la mateixa iniciativa creà la Universitat Visva Barat el 1921. Tan ambicioses empreses intel·lectuals havien transcendit universalment i el 1913 li era concedit el premi Nobel de literatura. El 1912 publicava Records de la meva vida i a través de les seves pàgines, la mort de la seva esposa i de dos fills en un breu lapse de temps marcaren la tonalitat melangiosa i dolorida de la seva producció. De la seva producció poètica destaquen Gitanjali, El jardiner, La lluna nova. Zenobia Camprubí, esposa del poeta Juan Ramón Jiménez, traduí magistralment bona part de l'obra de Tagore i, per tant, contribuí al coneixement d'aquest autor entre els lectors espanyols. També el nostre poeta Miquel Forteza Pinya en va traduir alguns poemes. I ara que estam en temps d'estiu i que les nostres platges viuen una animació extraordinària, serà curiós de transcriure el poema En les platges, que segur que us ha d'agradar: «Els nins s'apleguen per jugar en les platges./ S'encalma damunt ells el firmament/ i l'aigua se remou impacient./ Els nins criden i dansen en les platges./ Fan cases amb l'arena de les platges;/ vaixells de fulles seques per llençar/ a les vastes fondàries de la mar./ Els nins juguen i criden en les platges./ Ells no saben nedar ni calar xarxes/ i trien pedres, mentre el pescador / de perles s'immergeix en la foscor./ Ells no saben nedar ni calar xarxes./ La mar s'aixeca amb una gran rialla;/ la platja els somriu pàl·lidament./ Les ones enganyoses fan el cant/ d'una mare que adorm el seu infant./ La mar s'aixeca amb una gran rialla;/ la platja els somriu pàl·lidament./ Els nins s'apleguen per jugar en les platges./ El tro roda pel cel sense camins;/ van els vaixells pel mar sense camins;/ la mort va a lloure, mentre tots els nins/ juguen en la gran festa de les platges».
Tagore és, però, principalment, el pedagog dels valors humans i l'espiritualitat, així com del reformisme social. Per altra banda, els seus assaigs polítics i conferències donaren testimoni de la seva posició en favor de la independència de l'Índia.
