L'escriptor francès Pierre Mac Orlan publicava a Gallimard, París, la que seria la seva novel·la més emblemàtica, La Bandera, potser el relat més ambiciós sobre el tema de la legió o com s'ha anomenat també, el Tercio de Extranjeros. Escriu Mariano Tude que «Pierre Mac Orlan és un escriptor poc conegut a Espanya. El seu primer llibre que va aparèixer entre nosaltres fou El cant de la tripulació... Sens dubte és aquest periple mariner, ple de tendresa i poesia i de peripècia humana, de drama i de dolor, una de les seves millors i més aconseguides novel·les. Mac Orlan fou un escriptor proficu en esforços literaris. Novel·les seves causaren en el seu temps un fort impacte: Simone de Montmartre, Barri prohibit, A bord de l'Estrella Matinera, La Venus Internacional, El moll de les boires, Margarida de la Nit, Dina Miami, Carrers secrets, La Primavera i tantes altres que encara segueixen reeditant-se a França per esplai i divertiment del seu públic addicte.»
Però si per una banda, Mac Orlan era nomenat membre de l'Acadèmia Goncourt, per una altra veia la seva Bandera en el cinema, en una sempre recordada pel·lícula, típica de cineclubs, que va saber recollir la dramàtica història literària protagonitzada per Jean Gabin i Anabella, dirigits per Julien Duvivier. No sé si se n'han fet altres versions cinematogràfiques però el que sí sé, és que el món del còmic també ha sabut treure profit del tema. Així, Éditions Aventures et Voyages treia al mercat els Crocodiles, basats precisament en relats com el de Mac Orlan. Però tornem a l'argument de La Bandera, que ens trasllada als senders perduts del Marroc espanyol en torn a 1927, quan amb posterioritat a Alhucemas, els legionaris tenien per missió acabar de pacificar el país. Mestre en l'art de descriure ambients, atmosferes denses, Mac Orlan ens ofereix textos, dels quals, aquí un fragment: «El tren xiulava a l'estació. El coronel, seguit del seu capità ajudant, va fer unes passes en direcció a la porta del campament. Les dues companyies de la Legió es posaren en moviment, per desfilar amb pas viu al davant d'En Xino (Astray?). Els músics interpretaven un pasdoble animat per cornetes i tambors. En franquejar la porta de Dar-Riffien el darrer soldat de la secció d'armament, carregat amb la plataforma del canó llançagranades, el tambor major alçà el petit pal i la música s'aturà en sec. Tot d'una es va sentir el piular de milers i milers d'ocells que s'havien amagat dins els matolls». Mac Orlan havia enllestit la redacció de La Bandera el març d'aquell 1931 i la novel·la era editada cinc mesos després, quan els legionaris ja havien adoptat la bandera de la Segona República espanyola.
