Ara que vénen les vacances acadèmiques i molts estudiants, avui com ahir, des dels temps de Baden"Powell, van als campaments d'estiu, hem llegit Les Organitzacions Juvenils a Les Balears, monografia de la qual és autor José A. Cañabate (Edicions Documenta Balear) i que ens permet de fer un recorregut per la història de tots aquests moviments juvenils, una «primera aproximació general a la joventut balear, entesa com un sector social definit, i a partir de l'estudi preferent de l'associacionisme dels joves a les Illes...». Foren moltes les institucions socials, polítiques o religioses que volgueren posar la seva ditada en el pastís. Els partits polítics de dretes i esquerres, l'Església, les associacions cíviques...En repassarem un dels episodis del temps de la Segona República espanyola, quan fou creada el 1927 la Federació Universitària Escolar (FUE), entitat d'àmbit estatal de caràcter republicà i que començava a qüestionar la Dictadura primoriverista.

Tanmateix no fou instal·lada a Mallorca fins el juny del 1932.
Escriu Cañabate: «La FUE va ser representada a les Illes per la Federació Escolar Balear, que es fundà a l'Institut de Batxillerat de Palma el juny de 1932 amb l'objectiu de defensar els interessos dels estudiants...».

El procés històric és llarg. Miquel Porcel i Riera havia iniciat a Mallorca, el 1893, les colònies escolars. El 1900 ja hi havia a l'illa vint-i-dues congregacions Marianes de Joves i quarantadues associacions de Filles de Maria. Del 1902 al 1908 es creen escoles obreres a Llucmajor i Manacor i comencen a funcionar les Joventuts Socialistes. Però l'Església no vol perdre tallada en el repartiment de la jovenesa en formació i el 1913, el Bisbat de Mallorca, crea la FDCM, que integra els Exploradors Mallorquins o «Boys-Scouts». Llavors, entre 1914 i 1923, les joventuts mauristes, els trescadors del Pare Vives, la Federació de Joventuts Socialistes, augmenten les nòmines i les activitats d'esport, esplai, oci i descans. Quan el general Miguel Primo de Rivera pren el poder tots els moviments es ressenten per a reaparèixer amb més força quan és proclamada la Segona República. La Guerra Civil i la postguerra tallen totes les branques a l'arbre i només en deixen una, més esponerosa que mai, exclusiva del Règim. Són els campaments del Frente de Juventudes. «Aquesta manera de ser característica dels nostres camarades de les Falanges juvenils de Franco que són les que miren fit a fit, sense baixar hipòcritament els ulls; els que s'avorreixen en el ball i s'estimen més la marxa pels camps, poblets i muntanyes...»

Són mots d'un d'aquells llibres de text oficials.