És un problema que sempre ha preocupat la gent que veu com amb el pas dels anys li desapareix el cabell. Són coses de la natura i per ara, un tractament eficaç, no existeix. Però això no vol dir que en temps pretèrits, el calb, no hagi cercat remei, ja sigui en la medicina casolana, en la bruixeria, en l'alquímia o en la mai abandonada investigació dels savis. En data de tal dia com avui apareixia un llibre del doctor López de Villalobos, metge de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Aquesta curiosa publicació porta per títol «Sumario de la medicina, en romance trovado», escrit quan aquest autor era estudiant a Salamanca. Havia nascut, aquest eruditíssim personatge, en el call de Zamora, és a dir, que d'alguna manera representava bona part del patrimoni mèdic de la tradició jueva. Explicava primer que «neix el cabell d'un vapor fumós, quallant en els porus, i hi brosta al damunt i aquell vapor puja d'un cosuntuós i humit i llimacós i aquesta és la matèria de tots els cabells i cauen, fins que un cap és pelat, a causa del poc vapor i de la poca humitat de qui aquest cria, o la manca de vapor per no haver-hi prou calor, o perquè els porus es tanquen o es fan més petits, així que el cabell no hi troba la seva vida...». Villalobos diu, per altra banda, que aquesta malaltia ha nom «alopècia», és a dir, «quan el cabell es desarrela a causa dels humors que van al solc on es troba i amb la seva maldat, aquests corruptes tumors, destronquen i delmen la cabellera...».
Proposa Villalobos que en cas d'alopècia nova, el pacient s'ha de rentar el cap amb aigua de murta i heura i fet això, aplicar-se un liniment composat de l'humor accessori, és a dir, el que manca al que poc a poc va tornant calb. Però en aquella època es proposaven altres moltes fórmules, igualment naturals, com el «suc de les cebes dolces». En el segle XVIII fra Miquel Agustí, alquimista català, recomanava la barreja de «polsim d'abelles seques i ben mòltes, amb merda de rata i oli lautini...».
En realitat, tota la farmacopea d'Europa, des del Renaixement al segle XIX assajà fórmules «misterioses» que a la llarga, només suposaven un frau. Només la cirurgia moderna, amb el costós transplantament de cabells, ha aconseguit èxits espectaculars. I per altra banda, esser calb, no és malaltia que afecti la resta de l'organisme humà. Hi ha hagut al llarg de la història molts personatges famosos per la seva calvície, des de Carles «El Calb», rei de França i emperador dels francs el 875, durant el regnat del qual es desmembrà l'imperi de Carlemany (823-877) a l'actor Yul Brynner, que amb el seu cap pelat donà una nova imatge de les estrelles de Hollywood.
