En el decurs d'un sopar a casa de Necker, famós ministre de Lluís XVI, els amics de Voltaire proposen de fer uns subscripció per tal d'aixecar una estàtua al gran filòsof i escriptor. La senyora Necker decidia d'encarregar-se de dur a bon terme l'execució del projecte. I així, tal dia com avui, des de Ferney, Voltaire escrivia a Madame Necker, a París, la carta següent:

«La meva justa modèstia, senyora, i la meva raó em feien creure, primerament, que l'idea d'una estàtua era una bona broma; però ja que la cosa és seriosa, haureu de sofrir que jo vos parli seriosament. Tinc setanta-sis anys, gairebé acab de sortir d'una gran malaltia que m'ha tractat molt malament el cos i l'ànima al llarg de sis setmanes. La senyora Pigalle ha de venir, diuen, a modelar el meu rostre; però senyora, per a fer això caldria que jo tingués un rostre; crec que li costarà molt d'endevinar-lo. Els meus ulls s'han enfonsat tres polsades, les meves galtes són de vell pergamí mal encolat sobre els ossos que no sostenen res; les poques dents que tenia han fuit. El que vos dic no és coqueteria: és la pura veritat. Mai no han esculpit un pobre home en aquest estat: El senyor Pigalle creuria que se'n han fotut d'ell i, per a mi, és tant el meu amor propi, que jo no gosaria mai d'aparèixer en la seva presència. Jo li aconselleria, si és que vol posar fi a aquesta estranya aventura, de prendre, més o manco, com a model, la petita figura de porcellana de Sèvres. Que li importa, després de tot, a la posteritat, que un bloc de marbre s'assembli a tal home o a tal altre? Jo veig aquest afer amb molta filosofia. Però com jo haig d'esser persona de bona criança abans que filòsof, jo vos don, sobre el que resta de cos, el mateix poder que vos teniu sobre el que em resta d'ànima. L'un i l'altra es troben ben en desordre; però el meu cor és vostre, madame, com si jo tingués vint-i-cinc anys, i tot plegat, amb un sincer respecte. Saludau-me al vostre marit com el seu fidel servidor...».

Tanmateix, malgrat les protestes de Voltaire, la senyora Necker i els seus amics seguiren endavant amb el seu projecte. Pigalle va fer alguns mesos després el viatge a Ferney i allà executà l'estàtua del filòsof que es troba avui a la biblioteca de l'Institut. Recordem que Voltaire, nascut a París el 1694 i mort el 1778, tenia un gran sentit de l'humor. Poeta i prosador, esperit agosarat i curiós, visità Anglaterra i Prússia, on fou acollit per Frederic II. Però fou a Ferney, prop del llac de Ginebra, on passà la major part de la seva vida, realitzant la producció literària més considerable i diversa que es pot imaginar, la tragèdia, la història, el conte, la crítica, l'epopeia i, sobre tot, la filosofia.

I és que no hi ha plaer més gran que el de crear, inventar o fabular, la panxa plena i el cervell despert.