algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
20°

Jordi Ferragut, aventurer del Far-West (1772)

El jove de disset anys Jordi Ferragut i Mesquida surt de la Menorca britànica i se'n va, per disposició dels seus pares, a Barcelona, a l'Escola Nàutica d'aquella ciutat. Parla anglès, català i castellà. El coneixement de la primera llengua el decideix, al cap de quatre anys d'estar a la capital de Catalunya, a embarcar-se novament, aquesta vegada cap a les colònies britàniques d'Amèrica del Nord. Però qui era Jordi Ferragut? Ho podem llegir en el llibre de baptismes que es conserva a l'Arxiu de la Cúria del Bisbat de Ciutadella. Diu així: «El trenta de setembre de mil set-cents cinquanta-cinc, he batiat, jo, el Rvd. Dr. Bartomeu Taltavull, prevere i vicari, un nin, fill d'Antoni Ferragut i de la seva dona Joana Mesquida...».

Llavors, al cap dels anys, el mateix Jordi Ferragut escriuria una síntesi biogràfica al seu fill, el que seria el famós almirall Farragut, heroi de la guerra de Secessió americana. Es tracta d'una nota breu, en una pàgina de la Bíblia de la família. Diu així: «Fill meu: ton pare nasqué a l'illa de Menorca, en el Mediterrani, el 1755, el 29 de setembre, a Ciutadella i deixà aquella illa l'abril de 1772; va venir a Amèrica el març de 1776. Ta mare, Elizabeth Shine, nasqué a l'estat de North Carolina, Dobs Co., prop de Kinston, sobre el riu Neuse, el 1765, el 7 de juny. Son pare era John Shine i la seva mare, Elleonor Mc Iven...».

El jove Ferragut tenia doncs vint-i-un anys i lluità des del primer moment a les ordres del coronel Washington. A la batalla de Cowpens li salvà la vida i no és estrany que acabada la guerra es pogués retirar de l'exèrcit amb el grau de comandant de Cavalleria als vint-i-vuit anys. Volent canviar d'ofici, Jordi Ferragut esdevé aleshores pioner i colonitzador i s'estableix a les terres del Tennessee i allà porta una existència aventurera, entre indis amics i enemics. Es casa als quaranta anys i funda la seva llar a Knoxville. Del matrimoni neix a Campell's Station el que serà el primer almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut i després, Jordi, dona i fill s'estableixen a Louisiana, on ell fa de patró de vaixell i prendrà part en la guerra contra els anglesos de 1812. Aleshores, però, i des del 1808, quan residia a Nova Orleans, ja era vidu. La seva muller havia mort de pesta groga i David, que tenia set anys, juntament amb els dos germans i les dues germanes, depenien exclusivament del pare. Se n'anaren a viure a Pascagoula i allà, als seixanta-tres anys, la vida de Jordi Ferragut s'extingia d'esgotament. Diuen que fins i tot el general Jackson, que després seria president, com explica l'historiador Guillem Florit, plorà la seva mort. Aquesta és la història. La llegenda la trobareu en el meu llibre Catalan Western (La Xarxa, 47, Abadia de Montserrat, 1982).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.