algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Albert Cassanyes: «La Germania és un moviment popular que va controlar l’illa, que va patir una gran repressió i que ha marcat l’evolució de la història mallorquina»

Entrevista amb Albert Cassanyes

182865

Albert Cassanyes, historiador i escriptor, acaba de publicat el llibre 'Breu història de la Germania mallorquina'. Reproduïm l'entrevista que li va fer Toni Rotget al matinal Bon Dia d'Ona Mediterrània.

- Acabes de publicar el llibre titulat 'Breu història de la Germania mallorquina', i has explicat que l’obra pretén donar a conèixer un dels capítols més importants de la nostra història. Dius que has volgut escriure aquest llibre des d’un vessant divulgatiu i també rigorós...

- És així. El que preteníem amb aquest llibre era poder acostar la Germania a un públic ample. Hem vist moltes vegades que aquests llibres més divulgatius donaven per fet algunes qüestions que en aquest llibre hem volgut explicar per tal que pogués ser comprès amb facilitat per qualsevol lector.

- És un llibre destinat a les escoles?

- No està destinat directament a les escoles, tot i que crec que pot ser una lectura molt recomanable, sobretot pels joves de 4t d’ESO o batxillerat, perquè crec que acosta, amb un llenguatge volgudament senzill, un episodi importantíssim de la nostra història. A més durant tot el llibre té aquest to divulgatiu però alhora rigorós, és a dir, el que deim en aquest llibre es basa en investigacions fetes per historiadors reconeguts i acreditats i hem volgut combinar aquest llenguatge accessible amb tot el rigor científic que la història requereix.

- Abans, a les escoles, mai s’explicava què havien estat les Germanies mallorquines, la gent més gran ha hagut d’investigar pel seu compte. Tu dius que a través d’aquest llibre vols donar a conèixer els fets més importants de la nostra història. Per una persona que no coneix aquests fets, com pot entendre que aquests fets varen ser i són considerats els més importants de la nostra història?

- Bàsicament les Germanies varen ser un moviment social molt potent que va controlar l’illa de Mallorca (Menorca i Eivissa no es varen veure afectades), durant més de dos anys. Per tant, tenim un moviment popular que aconsegueix controlar l’illa i que va patir una gran repressió que va marcar tota l’evolució de la història mallorquina. Hem de tenir en compte que la Germania té lloc el 1521, 1522 i 1523, en un moment de transició entre el món medieval i el món modern. Per tant, la Germania va ser en un moment clau, en un moment de transformació, va ser un intent d’influir en aquesta transformació, va ser un intent fallit i això va provocar que l’aristocràcia, l’oligarquia tengués encara més poder a Mallorca. De fet, una de les conseqüències que sovint s’ha atribuït a la Germania és l’aparició del caràcter de 'tanmateix...', tant característic de la societat mallorquina. La repressió de la Germania va ser tan forta que va traumatitzar el poble de Mallorca i des d’aquell moment no va tornar a revoltar-se mai.

- Hi ha una sèrie de capítols dedicats a donar a conèixer el context social i institucional del Regne de Mallorca, les causes de la Germania i els fets ocorreguts aquell dijous llarder de 1521. És essencial entrar al context per poder entendre els fets de les Germanies, no és vera?

- Sí. En aquest primer capítol de context social i institucional, el que hem volgut fer és explicar quina era l’organització social i com funcionaven les institucions del Regne de Mallorca perquè sovint, a molts llibres, trobam que ens parlen del Jurat, del Batle Reial... de tota una sèrie d’institucions que pensàvem que era necessari deixar ben clar, des d’un principi, quines funcions tenien, a què es dedicaven, qui integrava cada institució... a fi de poder comprendre el funcionament del Regne i com l’organització social va tenir la seva importància a la Germania. Precisament, en el primer capítol ens centram en el context i en el següent ens centram en les causes de la Germania. En explicar la multitud de causes que varen convertir aquest moviment. La més important, els imposts i el fort endeutament del Regne de Mallorca, però també hi trobam problemes gremials, problemes socials, un context europeu que també és altament revolucionari...

- Dins aquest àmbit didàctic i pedagògic del llibre trobam dos conceptes molt importants que són els Agermanats i els Mascarats. Explica’ns qui eren els d'un bàndol i l’altre.

- És difícil fer-ho en quatre pinzellades, perquè no se pot generalitzar, però sempre s’ha dit que els agermanats eren els menestrals i els forans i els mascarats eren els nobles. A grans trets ho podríem dir així, però hem de tenir en compte que molts menestrals i molts de forans varen ser antiagermanats i que alguns cavallers varen donar suport a la Germania. Els agermanats serien les persones que donaven suport al moviment, majoritàriament menestrals i forans, però també alguns membres de la noblesa, alguns cavallers... i en el bàndol dels mascarats hi havia tots aquells que s’hi oposaven, majoritàriament cavallers i ciutadans, però també hi trobarem alguns menestrals i alguns forans.

- Quins moments fonamentals i essencials de les Germanies destacaries?

- A la Germania hi ha molts moments que són fonamentals pel desenvolupament del moviment, començant pel mateix dijous llarder de 1521 que és el moment en que s’inicia aquesta Germania amb una manifestació popular per alliberar uns presos, després hi ha moltíssimes dates. La destitució del tinent Correa, la destitució de Joan Crespí, els setges d’Alcúdia, l’arribada de l’armada reial, els fets de Pollença, la rendició de Ciutat, l’execució de Joanot Colom... La Germania és una història frenètica.

- En el llibre esmentes que les causes de la Germania es remunten segles enrere, per què?

- Perquè hi ha moltes causes de la Germania que no són pròpiament causes de breu durada. Hi haurà causes que tenen a veure amb una sentència emesa pel rei Sans al 1315, on va determinar com s’havien de distribuir les càrregues de distribució fiscal a la Ciutat i a la Part Forana, i serà una de les principals causes que durà a la Germania. Una altra causa és l’empobriment de la població, sobretot a la Part Forana, i serà la despossessió camperola, que és una estructura creada just després de la conquesta. Hi ha tota una sèrie de causes que esclataran el 1521 però beuen d’esdeveniments ocorreguts dels segles XIII, XIV i XV.

- Durant molt de temps, la Germania va ser dibuixada com un episodi terrible, no va ser fins que va arribar el liberalisme del segle XIX que els agermanats foren considerats uns herois de la llibertat.

- Sí. A aquest fet li dedicam el darrer capítol del llibre, que es diu la 'Germania al llarg dels segles' perquè pensam que és molt interessant veure aquesta evolució del concepte de la Germania. Com comentàvem, després de la repressió de la Germania, aquells que imposen el seu discurs són els vencedors, els reialistes, aquells que no volien canviar l’estructura social del Regne de Mallorca. Per tant, abans, a la història, per exemple en els llibres de Binimelis, la Germania apareixia com a cosa del dimoni com a mínim, aquesta és una visió que es va anar repetint fins el segle XIX, quan el liberalisme va convertir aquests agermanats, de la mateixa manera que els comuners de Castella o els agermanats valencians, en herois de llibertat. Però aquí, encara varen haver de superar les crítiques d’en Cuadrado que, com a arxiver del Regne de Mallorca, tenia accés a les fonts i va oferir uns treballs molt ben documentats, se li ha de reconèixer, però que ofereixen una visió completament negativa dels agermanats.

- Fins ara, les Germanies no s’havien explicat mai a les escoles. Creus que els estaments oficials tenen por d’explicar les Germanies a l’escola?

- Podria ser que hi hagués una mica de por, sincerament. No sé quina és la seva percepció de la Germania, però és evident que haver d’explicar segons quins moviments socials que intentaren canviar la situació social, pot ser que sí que hi hagi un cert paral·lelisme amb l’actualitat. Tot i que el fet que no s’expliqui a les escoles crec que té més a veure amb el currículum i l’organització escolar, és a dir, l’Edat mitjana i l’Edat moderna tan sols es veu a 2n d’ESO i a aquella edat, són molt joves per comprendre segons quins conceptes i causes de la Germania i s’explica una mica per damunt. Clar, hi ha aquesta assignatura de la història de les Illes Balears, que jo vaig tenir la sort de fer-la i, sincerament, vaig aprendre moltes coses i me va ser realment útil. Actualment no sé que s’ofereix a tots els centres ni el seu grau de demanda. Potser convindria potenciar la història de les Illes Balears, no només a aquesta assignatura, sinó a tot el currículum i que es pogués veure la història a totes les etapes educatives.

- Podem establir un paral·lelisme entre les Germanies i el que estam vivint actualment? Estic pensant en injustícia social, en desnonaments, en migracions... si establíssim un paral·lelisme amb tot el que demanava la Germania en la Mallorca actual, es podria donar el cas de que es reproduís la Germania?

- És una pregunta complicada. És podria reproduir la Germania? Tenim un clima social difícil, i més ara amb tots els efectes i tota la problemàtica derivada de la pandèmia. Quan tot això passi i la gent estigui vacunada haurem de veure quina és la magnitud d’aquesta crisi. Si això després pot derivar en una Germania o no... Jo ho veig una mica difícil. Pot ser que sigui una mica pessimista, però crec que encara es manté una mica aquest trauma i aquesta idea de que les demandes col·lectives no van enlloc i que la gent té un cert individualisme i les persones intenten arreglar els problemes per ells mateixos. Jo no crec que hi hagi una nova Germania, com a molt si que hi haurà alguns moviments socials que poden tenir un cert reflex en aquesta Germania, que poden reivindicar els agermanats i que es poden inspirar en ells i que vulguin intentar canviar el món. Persones que hagin volgut canviar el món sempre n’hi ha hagut i esperem que n’hi continuï havent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pompeu, fa 29 dies

Aquesta afirmació, que trob molt encertada, és colpidora: "De fet, una de les conseqüències que sovint s’ha atribuït a la Germania és l’aparició del caràcter de 'tanmateix...', tan característic de la societat mallorquina. La repressió de la Germania va ser tan forta que va traumatitzar el poble de Mallorca i des d’aquell moment no va tornar a revoltar-se mai".

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris