cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
21°

Pere 'Pavia' L'artista, l'humanista (Retrat d'una filla)

Pere 'Pavia' és un artista eclèctic i polivalent en tots els camps de l'art que ha tocat: escultura, il·lustració, dibuix, pintura, dramatúrgia, creador de peces de papiroflèxia, fotògraf... El seu caràcter inquiet l'ha duit a investigar en el concepte de bellesa i depuració de les formes, per assolir la puresa.

L'esquematització de la seva obra d'escultor madur, ha arribat des del treball més realista de la seva joventut d'aprenent, a un taller dels darrers tallers de Ciutat, passant per una mena de classicisme emmarcat, però, dins la modernitat més europea que contrastava amb l'academicisme immobilista de la Mallorca devota d'un regim que es negava a obrir-se a l'abstracció i mostrava el seu terror a poder apreciar la bellesa que amaga la nuesa del cos humà, per això i per la seva ideologia llibertària, 'Pavia' passà a ser considerat com un artista bohemi amb la seva camisa a quadres i barba no gens ortodoxa, per l'estètica d'ordre de l'època. En aquell temps va fer els relleus de la façana de La Porciúncula i de diversos edificis de Jaume III i rodalies, ja que el seu art sempre l'ha entès com un art pel poble, més que per una petita elit burgesa.

Després de passar per Arts aplicades i Oficis artístics de Palma i el Circulo de Bellas Artes de Madrid, es va dedicar a passejar-se per els jardins de l'asil de la misericòrdia i del, a les hores, barri xines de Palma amb el seu amic i gran mestre el pintor Pep Bover, època a on es va començar a relacionar amb la intel·lectualitat mallorquina transgressora per reivindicar l'expressió de les seves creacions literàries en català, llengua prohibida pel regim de Franco, però que clamava per la seva supervivència com a llengua de primer ordre, com li corresponia per a ser la llengua pròpia d'aquestes illes. Entre 'Pavia' i diferents poetes varen sorgir diverses col·laboracions i amistats profundes com la mantinguda amb en Guillem d'Efak, en Jaume Vidal o en Josep María Llompart, aquest darrer va fer d'intermediari entre ell i na Cisca Moll quan aquesta, a causa de la fama de Bohemi den Pere, va demanar consell a Llompart per veure que trobava den 'Pavia' perquè s'hi volia casar «qualsevol dia el canonitzaran» fou la seva contundent resposta donat que coneixia la bonhomia den Pere, a pesar del seu laïcisme que contrastava, però, amb el catolicisme en què s'havia criat na Cisca i els dubtes que això provocava a la germana gran n'Aina. Na Cisca tirà pel dret i passades les seves noces d'Or continuaren essent la parella d'enamorats de referencia de tot Can Amunt.

Per l'editorial del seu sogre, es va destapar el 'Pavia' il·lustrador de tantes portades i del disseny de l'anagrama Moll que avui coneixem. Finalment es va poder llegir quasi tots els llibres de la llibreria 'Llibres Mallorca', motiu pel que es va casar, com deia, rient i besant na Cisca, sense poder-ho ni voler-ho evitar, tantes vegades dins i fora de casa, exhibint la seva passió per l'amor, que tant bé sap plasmar a la seva obra.

Albert Boadella va oferir a 'Pavia' una sortida professional amb un tomb artístic, que li permetia crear la seva obra, sense haver d'estar fermat als encàrrecs ni als gust de la clientela, així després d'estar amb la galeria Danús primer i ser artista, (tota la vida) de la galeria Pelaries, haver plantat 'El monument a les valentes dones' a Sóller, haver estat premiada 'La dona cosint' i tenir uns quants quadres de bous a l'hotel Formentor, es va llançar de tot cor a l'aprenentatge de l'expressió corporal amb un curs d'un mes que Boadella va impartir i amb un actor del seu grup, 'Els Joglars', (que va fer el servei militar a d'un any a Mallorca) es van fer un panxó de fer exercicis de gimnàstica per convertir-se en mim, a on 'Pavia' interioritzà les expressions de les diferents emocions que després pogué plasmar a la seva serie de mascares de metall i dibuixos de 'Personatges Pavia'. A través del teatre va poder accedir a la seva única feina estable al Col·legi Lluís Vives, on creà la classe d'expressió corporal i teatre que va impartir durant 25 anys a tots els alumnes, com una assignatura més.

Pavia va formar, amb altres joves artistes i alumnes del col·legi, el grup 'Farsa', omplint la sala Mozart de l'Auditorium amb el seu humor mut, que, intel·ligentment, perquè literalment no deien res, passava els filtres d'una censura residual.

Quan estaven actuant a l'Auditòrium se li va concedir el primer premi Ciutat de Palma d'escultura per l'obra 'La Parella' que va dominar durant molts d'anys la plaça dels instituts i actualment es troba ubicada als jardins de La porta des camp.

'Pavia' i el batle, Ramon Aguiló, varen cercar l'obra 'La Dona que Cus' (1957) que havia estat premiada amb la XVI Medalla d'Honor del Saló de Tardor del Círculo de Bellas Artes de Palma, que ningú no sabia bé on parava i després de trobar-la a un magatzem del castell de Bellver va ser reconstruïda i fosa en bronze, per situar-la a un costat de la plaça de l'església de Sant Miquel, molta gent està convençuda que aquella dona era na Cisca Moll, però va ser creada molt abans de que es coneguessin.

Aquells anys de transició i d'il·lusions varen dur Colau Llaneras, regidor de cultura de Palma, a fer una crida a tota la gent de teatre de Ciutat per a veure com es podia dinamitzar el teatre a Palma, en Pere va dir que el que s'hauria de fer era, més que res, crear afició i d'aquí nasqué l'Escola Infantil i Juvenil de teatre de l'Ajuntament de Palma, dirigida per en 'Pavia' durant 22 anys, fins que ell en va fer 80.

El cap den 'Pavia' bullia. Per impuls seu, el Col·legi Lluís Vives va fer la seva famosa 'Festa del drac màgic' que es celebra cada any. Sovint, de nit, es despertava pensant amb algun projecte per desenvolupar amb els alumnes de l'Escola de teatre, i crear així un muntatge, s'havia d'aixecar a escriure-ho per poder dormir a ple.

Les escultures i els dibuixos brollaven sense cap fre i nosaltres a casa escoltàvem com anaven evolucionant les seves idees, tant plàstiques com teatrals.

Des del primer premi 31 de Desembre de l'OCB, la seva escultura de les quatre barres entrellaçades, son el guardó per a els premiats.

El Parlament de les Illes Balears va adquirir la seva obra 'Mediterrània' per a oferir als il·lustres visitants que fan una visita a les nostres autoritats.

A Ciutadella va guanyar el premi 'pintor Torrent' i la seva escultura llueix davant l'IES que duu el nom d'aquest insigne pintor Menorquí.

El 2005 va ser homenejat amb la gran retrospectiva d'escultura al Palau Solleric i al 2015 amb la intima retrospectiva de dibuixos, a la capella de la Misericòrdia. El seu 'Escac de papiroflèxia' editat amb tot luxe per edicions Cort, és tota una lliçó de sensibilitat i senzillesa.

L'obra d'aquest artista representa, a les nostres Illes, la història de la contemporaneïtat plàstica amb una sòlida aproximació, a partir dels anys 50, a totes les avantguardes vigents a Europa, essent el primer pont per establir contactes entre Mallorca i fora Mallorca, dos mons en aquells moments tan desiguals com distanciats, la gran capacitat de 'Pavia' per assimilar els canvis estètics de les directrius de l'art, ja sempre canviant, el fan un referent artístic i humà al segle XXI.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Maria Antònia Font, fa 7 mesos

També va crear a Palma, el Grup d'estudis de l'art de l'actor. Férem una formació amb ell que m'ha acompanyat tota la vida. Gràcies Pere!!

Valoració:1menosmas
Per Antoni Artigues i Bonet, fa 7 mesos

Acompanyo a la família en el sentiment. Pere fou un magnífic professor, un gran company de feina i, sobre tot, una bellíssima persona

Valoració:2menosmas
Per Manuel Montaner, fa 7 mesos

El meu condol a tota la familia.

Valoració:2menosmas
Per Jaume Corbera, fa 8 mesos

Una bellíssima persona, en Pere Pavia. El meu sentiment més profund i sincer per a tota la seva família. Hem perdut un altre patriota, però ens en queda el record i, sobretot, l'exemple i l'obra.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris