cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
28°

Bel Olid: «A les dones se'ns educa perquè no treballem cap mena de defensa»

20-04-2019

Recentment t'has estrenat com a escriptora en la novel·la juvenil amb Tina Frankens que recrea el mite de Frankenstain en el moment actual. Quines són les primeres reaccions de la novel·la?

La veritat que han estat molt bones. Es va esgotar la primera edició en menys d'un mes i de moment els clubs de lectura que he fet amb joves han anat molt bé, sembla que ho estan gaudint, que parla de coses que els interessa i també és curiós el fet que tot i ser una novel·la que està pensada per un públic juvenil o que s'inclou dins una col·lecció juvenil, hi ha molta gent gran de més de 60 anys que també l'està llegint i els està agradant. I estic encantada de la vida amb les primeres reaccions.

A Feminisme de butxaca expliques que la teva fantasia és una metralleta com a forma d'autodefensa, què entens per autodefensa?

És el que explic en el capítol número 2 del llibre, que és que a les dones se'ns educa perquè no treballem cap mena de defensa i per tant, que siguem submises, etc. I el que reivindico és un reconeixement de la força pròpia com a mitjà legítim d'autodefensa en cas necessari, i sobretot, per sortir del marc social de subordinació que se'ns imposa.

I consideres que l'autodefensa és extrapolable a qualsevol col·lectiu vulnerat?

És que l'autodefensa és extrapolable a tothom, si algú d'agredeix t'has de poder defensar

En aquest sentit, creus que el poble català s'hauria d'autodefensar?

És que clar, el poble català jo no sé si existeix. Existim unes persones que vivim a Catalunya i que volem decidir com volem viure i això no s'està produint en termes de normalitat, que seria votant, que és com normalment es decideixen aquestes coses. Per tant haurem de trobar maneres de poder decidir conjuntament com a grup de persones que hem de conviure. Jo crec que hem de poder decidir i la gran lluita és aquesta. A més, la gran majoria, el 80% de persones que vivim a Catalunya ho tenim molt clar que volem decidir. Una altra cosa és que pot ser no coincidim en el que volem, però que volem decidir ho tenim clar.

Diries que en el món cultural i literari també hi és present el masclisme?

Sí, clar, en tots els àmbits. Perquè la societat és masclista en general. Hi ha un dossier de dones i literatura que es va publicar a l'Associació de dones periodistes que reflecteix bastant bé com està la situació de les escriptores i de les dones en general en el món literari. El que descobrim, és efectivament, que el masclisme afecta a tots els àmbits i que el masclisme és transversal.

Has patit cap discriminació en el teu àmbit laboral o acadèmic pel fet de ser dona?

Sí, clar. Com totes. De fet, quan em vaig quedar embarassada del meu primer fill em van fer fora de la feina i això els ha passat a moltíssimes dones. El que va anar molt bé és que vaig decidir denunciar, vam anar a judici i em van indemnitzar.

Fa quatre anys que presideixes l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Quins són els principals objectius que teniu com associació?

Ara presidiré l'AELC per quatre anys més. La situació ha canviat bastant des que vaig entrar a l'associació fins ara. Vaig entrar ara fa 8 anys com a vocal i després de 4 anys, vaig passar a ser presidenta. Quan hi estava com a vocal teníem un vessant que es dedicava principalment a la defensa dels nostres drets professional, la difusió de la literatura catalana i els autors contemporanis. Però de cop, la situació política es va anar fent cada vegada més tensa i ara ens trobam que estam defensant la llibertat d'expressió que era una fita que com a mínim, semblava que estava aconseguida. Llavors continuem en el front professional, continuem en el front de professió i continuem creant xarxes, però tenim també un front polític de defensa dels drets d'autor i de fer costat, per exemple, el president d'Òmnium que és una associació amb la qual hem treballat sempre i treballem molt bé; i ens sembla increïble que sigui a la presó.

I com preveus aquest Sant Jordi amb tot aquest context?

Em sembla que Sant Jordi és un dia de celebració. Per celebrar que existim, que escrivim i que llegim i per tant crec que serà aquesta celebració i, evidentment, també hi haurà moments per la reivindicació de la llibertat d'expressió i exigir els drets democràtics que se'ns estan robant.

Com valores el judici a l'1O?

Em sembla difícil fer-ne una valoració general perquè tenc com molts matisos. L'altre dia parlava amb una advocada islandesa que és una de les observadores internacionals que ha estat aquesta setmana al judici i em deia que ella estava bastant al dia del judici i que tenia molta informació però que veure la parcialitat dels jutges i del tribunal, en primera persona l'ha sobtat molt. Ha superat el que ella s'imaginava des de lluny.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris