nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Koldo Izagirre: «Els meus pares eren narradors molt bons»

23-04-2018

Koldo Izagirre (Altza-Pasaia, Guipúscoa, 1953) és un dels autors més imaginatius de les lletres basques.
A continuació s’aporten tres fragments de declaracions d’aquest autor sobre la seva obra i, en concret, sobre ‘Que vol foc, Mr. Churchill?’.

El port
«Em tocà viure en un lloc especial, un entorn portuari, i en una època prerevolucionària. Això deixa qualque cosa per sempre. El port és molt interessant, és multilingüe, multicolor... Vaig viure de primera mà l’època anterior als containers, els plàtans, el carbó, el paper, la ferralla, la pirita, la sal, el fosfat, els troncs de Guinea, els autobusos londinencs de dos pisos... En un port, se senten i s’utilitzen moltes llengües, no només l’anglès i el castellà; al port de Pasaia de la dècada de 1960 gairebé predominava l’èuscar, entre els estibadors, i el gallec i l’alemany, entre els mariners. Gent de llocs diferents, treballadors de cultures diferents, productes diferents, molt plàstic. El port és el lloc per a fugir, el símbol de la llibertat, els vaixells se’n van. Un port té moltes dimensions. He conegut molta gent i alguns petits herois.
A més, els meus pares eren narradors molt bons: la mare, d’anècdotes, ja que era una filla de sidreria, i el pare, d’altres mons, dels conflictes de la República, de la guerra, dels problemes del port... No estic fermat necessàriament a la història quan em pos a escriure, però la veritat és que les nostres carrinclones angoixes burgeses no m’interessen gaire per fer literatura».

El narrador
«En aquest recull hi ha una progressió en els narradors. L’escriptor està aprenent a escriure, ‘Que vol foc, Mr. Churchill?’ és com un assaig de capacitació per a escriure. Al primer relat, el narrador, quan empra una imatge poètica, admet que està copiant, que és una imatge que ha tret de les seves lectures. Com si copiés un quadre d’un museu, per aprendre la tècnica. El segon relat es diu ‘L’escriptor i el narrador’ i hi transcriu una història que li comenta el perruquer sobre el comportament d’un escriptor amb motiu d’uns afusellaments. El narrador és un simple transcriptor, el veritable narrador és el perruquer i, de qualque manera, el transcriptor està interessat per la figura o l’ètica de l’escriptor. Al tercer relat, aquest narrador que ha estat passiu agafa el magnetòfon i parteix a la recerca del personatge. És un pas important. I proposa a l’informant un canvi a la història que enregistra, s’atreveix a afegir-hi ficció... A ‘Que vol foc, Mr. Churchill?’, el narrador també corre a la recerca de si mateix.

Llenguatge
«No vull funcionar per fórmules, i acostum a fer ballar una mica el cap sobre quin tipus d’estil o llenguatge literari s’adequa al que voldria contar. Sembla que no ho explic tot, que deman implicació al lector. Potser és no volent caure en un llenguatge pedagògic que he arribat a això que se’n podria dir estil».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris