cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 29°
33°

Marcel Pich: «La creació de noves festes populars és clau per a la generació d'un relat propi»

16-09-2017

«La creació de noves festes populars és clau per a la generació d'un relat propi», així ho afirma el músic i activista cultural, Marcel Pich. En la seva tasca de descoberta o d'intent d'explicar el rerefons de les festes populars de la Mallorca actual, Pich afirma que la festa, sobretot, és un agent sociopolític.

Per què un reportatge sobre festes?

En primer lloc perquè el meu TFG va sobre el Much i perquè entenia que, de moment, no hi havia ningú que hagués focalitzat en aquest fenomen que és que, en aquest moment, a Mallorca hi ha una sèrie de festes que estan en auge i que comparteixen un conjunt de trets característics. Em semblava interessant fer una petita etnografia sobre cada una d'aquestes festes amb l'objectiu de visualitzar aquest fenomen.

Per quin motiu ho titules 'Festa i revolta'?

Entenc que el discurs hegemònic aquest estiu ha estat sobre massificació, per tant, pens que no es pot parlar de la massificació d'aquestes festes sense conèixer el seu rerefons. Tot i que és cert que és un tema que ha anat sorgint a totes les entrevistes que he fet, no crec que la massificació sigui el fet més rellevant. De fet, el meu objectiu, també era combatre els titulars sensacionalistes que parlen sobre la massificació de la festa i prou com «Sineu es tenyeix de rosa» per parlar del Much. Sovint aquests titulars tendeixen a problematitzar un fet que, per ventura, no és el més problemàtic o rellevant.

Què entenem, per tant, per festa i revolta?

La majoria de festes que he analitzat aquest estiu comparteixen un sentit polític i és, precisament, la forma d'organització d'aquestes festes el fenomen que fa referència a «revolta». Totes elles coincideixen en el fet que estan organitzades des de la base i si no s'organitzen així, es caracteritzen per la seva àmplia participació. I és, precisament, aquesta manera de viure la festa i aquesta manera de traslladar la festa al carrer el que jo entenc per revolta. En aquest cas, revolta no és entès com a revolució sinó com una manera de sacsejar els nostres pobles.

Hi ha qualque festa que t'hagi sorprès gratament o negativament per algun motiu?

Algunes de les festes que he documentat no les coneixia com ara la garrovada de Costitx o el carnaval de Campanet i m'han sorprès gratament perquè he identificat elements comuns amb altres festes. Així mateix, abans de cada festa he elaborat una entrevista semi-dirigida a qualque persona de l'organització que m'ha ajudat a contextualitzar la festa prèviament. Aquest fet m'ha permès conèixer de prop l'organització i la preparació de la festa, i, per tant, és on he après moltes coses. Reconec que he acabat agafant apreci a cadascuna d'aquestes festes perquè al cap i a la fi, allò que importa és que hi ha un gran nombre de persones amb nom i llinatges que fa que aquestes festes siguin possibles.

Com s'organitzen les festes? Interactua la societat civil amb les institucions?

La majoria d'aquestes festes neixen arran d'una demanda per part d'un col·lectiu jove que vol una festa amb la qual se sentin identificats. Normalment, aquest grup precursor sol ésser un jovent molt actiu que participen en esports, activitats de lleure, en entorns polititzats, etc. És per això que, en general, l'organització de la festa sol ser una organització de base i amb una àmplia participació ciutadana i que, en tot cas, després és traslladat a les institucions.

Què en penses sobre la part més negativa de la festa? Com ara el consum d'alcohol, les agressions sexistes o el fenomen de la massificació.

Fa uns temps es parlava molt de «respectar la festa», jo entenc que la festa «se fa». I, en tot cas, no és la festa que s'ha de respectar, sinó les persones. Per mi, les agressions sexistes o la massificació no formen part del protocol de la festa, sinó que són fenòmens que orbiten al voltant del mateix. En tot cas, aquests fets, se solen produir durant les festes de la revetlla, quan el protocol festiu ja ha acabat. Un exemple evident és el del Cosso, que es parla del seu protocol festiu com el mateix que el de les festes de Sant Agustí. En qualsevol cas és evident que són problemàtiques que no es poden desatendre, tot i que, les agressions o l'alcohol no siguin un problema de la festa sinó de la societat.

Davant el creixent fenomen de la massificació alguns pobles han optat per regular o restringir l'accés, com per exemple els Moros i cristians a Sóller. És una bona opció?

Un dels fets que he pogut observar aquest estiu és que totes aquestes festes tenen una capacitat d'autoregulació que, per ventura, ara encara no es veu però que es posarà en marxa. Per exemple, la Mucada comença a les 10.00 hores del matí i acaba a les 17.00 hores del capvespre. Tot i així, a partir de les 10.00 hores i fins a les 06.00 de la matinada hi ha centenars de barres de bars al carrer servint alcohol i punxant música que no tenen res a veure amb el protocol festiu. El problema és que aquest tardeo es fa coincidir o acaba coincidint amb el protocol festiu del Much, per exemple. Però podria no coincidir, es podrien organitzar el tardeo qualsevol altre dia.

Sovint, el relat més tradicionalista de les festes té un component masclista o senzillament no té en compte les dones. En aquest cas hauria de predominar la tradició festiva o s'hauria de modificar el protocol festiu per incloure les dones?

Des de la meva posició política pens que si existeix una demanda, s'ha d'atendre. D'una banda perquè idea de conservar la tradició és relativament nova. La idea de conservació de la tradició sorgeix per protegir allò que s'està perdent i no és el cas de les festes. Per tant, la idea de museïtzar les festes és més perjudicial que positiva perquè no dóna l'opció d'atendre cap tipus de demanda.

Quines idees has pogut extreure després d'haver documentat aquesta sèrie de festes?

D'una banda, volia rompre amb els titulars que fiquen a totes les festes dins el mateix sac i que donen a entendre que allò més rellevant és la massificació i, d'altra banda, enumerar tots aquells trets comuns entre aquestes festes per generar un nou relat i deixar entreveure aquest component d'autogestió i autoorganització per combatre la idea que Mallorca és un poble adormit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pardalades, fa dervers d'un any

Que dius!

Valoración:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris