nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Joan Miquel Oliver: «Sempre he estat músic i sempre ho seré, tant si en puc viure com si no»

Joan Miquel Oliver, compositor i cantant mallorquí conegut per ser membre del grup Antònia Font, ha visitat aquest matí 4 de juliol l’estudi d’Ona Mediterrània. Ha estat entrevistat per l’equip de Sol i Sal i posat a prova en la secció del “test salat”. Oliver estrena Atlantis, el seu nou disc. La presentació serà dissabte 8 de juliol en el Castell de Bellver a les 21.30 hores.

Mallorca una civilització perduda?: «És veritat que ni en aquest disc que he fet ara, ni en cap altre disc que he fet anteriorment, no hi ha intenció reivindicativa. Però, hi ha una cançó que va del turisme i la interpretació del disc ha estat aquesta. No era la meva intenció però veig que és un tema que preocupa molt a la gent perquè per una sola frase en tot el disc s’ha fet aquesta interpretació. Cadascú agafa el disc a la seva manera».

Hashtag de l’estiu: «Jo diria que podem anar a la lluna, que només està a 38.000 kilòmetres, a 4 dies en coet. Arriba un moment que si la gent d’aquí no pot accedir a un lloguer, quin sentit té això? Vivim del turisme i tot el que tu vulguis però si compares el que cobràvem en els anys vuitanta i el que es cobra avui en dia som sis vegades més pobres».

Aquest disc és una segona part d’una trilogia?: «N’Albert Pinya, pintor de Mallorca, va fer els dibuixos de Pegasus i junts vàrem fer bona feina. Li vaig dir que podíem continuar amb la part gràfica del disc i així va ser. Va venir a sentir el que tenia fet d’Atlantis i em va dir que seguia la mateixa línia de Pegasus. El número tres és el meu número, farem una trilogia».

Antònia Font com a moda: «És així. L’èxit que poden tenir en un moment determinat alguns grups de música és una cosa molt puntual que forma part del negoci de la música però no forma part dels músics. Què vol dir que, si arriba un moment en què ja no estam de moda, no puc seguir tocant? O  que els grups que, tal vegada, mai no arribaran a ser número 1, no tenen dret a la música? Espai per tocar n’hi ha per tothom. Nosaltres amb Antònia Font, el primer disc va funcionar molt bé a Mallorca. Després varen passar molts anys que no ens menjàvem ni un torrat. Amb el disc de Taxi, que avui està considerat un poc com un disc de culte, la gira va ser horrorosa, tocàvem a pistes de futbet amb trenta persones de públic. Pensàvem que la música era així i que sempre seria així. Després vàrem escriure Wa Yeah! I tot va canviar radicalment i pareixia que a Mallorca o a Catalunya, si no hi havia Antònia Font, no hi havia festa. Arriba Manel en el seu moment i agafa aquest lideratge del que és la música catalana. L’èxit és com una cosa regalada. L’èxit és un plus en la teva carrera. Has de poder assumir aguantar una carrera tota la teva vida sense haver tingut mai èxit».

Es pot viure de la música?: «Sí, jo vivia de la música i guanyava, per ventura, mil duros els caps de setmanes quan anava a tocar. Què feia? Passava mitja hora davant la gelera dels iogurts del supermercat per saber quina combinació era la més barata. Després, quan em quedava sense pasta, me n’anava a ca un col·lega que em deixava una habitació, em posava un matalàs en un racó i em passava tres mesos allà. I després me n’anava a ca ma mare i em feia llenties. Sempre he estat músic i sempre seré músic. Tant si en puc viure com si no».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris