algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:

Ngugi Wa Thiong'o: «La llengua dominant sempre guanya per mitjà de la violència»

10-05-2017

L'autor kenyà Ngugi Wa Thiong'o ha lamentat aquest dilluns en roda de premsa que «hi ha dos tipus de llengües: les que marginen i les marginades», abans de la seva conferència aquest dimecres en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

En la seva xerrada programada dimecres en el marc de la fira Kosmópolis, l'autor aprofundirà en la idea de l'ús del poder, i sobretot analitzar-ho «des del punt de vista lingüístic».

Ha considerat que en aquest binomi de llengües marginals i marginades, no significa que les segones estiguin marginades, «sinó que una altra llengua les ha empès al marge i hi ha un poder implícit sobre elles».

Preguntat sobre l'estat de la seva llengua materna i en la qual escriu, el kikuyu, ha lamentat que cap llengua africana sigui la del poder, lloc reservat a l'anglès, i en segon lloc al suahili, «que és la llengua franca».

Ha assenyalat que l'anglès domina àmbits com l'ensenyament i el comerç, i que «si un vol ser algú en aquesta vida i arribar a una professió ha de dominar la llengua de poder, que és l'anglès».

A més, ha criticat que tot l'entramat institucional contribueix al fet que l'anglès sigui la llengua dominant, i ha posat com a exemple que, si un autor vol ser publicat en la seva llengua natal ho té complicat: «et sents com una formiga que porta una gran càrrega a l'esquena i la va carretejant».

Ha destacat que la llengua de poder l'adquireix «sempre per mitjà de la violència» contra les llengües pròpies, i ha posat com a exemple les llengües africanes, però també la llengua neozelandesa maorí.

Ha citat també els casos de Noruega de la població saami o lapona; el dels indis americans amb «relats horribles», especialment quan varen arribar a Pensilvània, on els canviaven els noms originals a noms anglesos i la colonització de Corea per part dels japonesos.

«No són casos aïllats. Sempre hi ha un desequilibri lingüístic a la base, que no és natural sinó que és provocat pels homes», ha dit l'autor, lamentant que la llengua imposada s'associï a més a valors negatius com l'opressió i la violència.

Literatura africana

Ha lamentat el desequilibri dels poders lingüístics, i ha dit que hi ha una diferència entre els que escriuen en una llengua i la literatura d'aquesta llengua, per exemple la literatura africana euròfona.

Ha instat a trobar un altre nom per a la literatura africana escrita en algun idioma africà: «Si un francès escriu en japonès i és publicat allí, no es consideraria literatura francesa».

«No hi ha cap llengua superior a cap altra: totes són capaces de produir gran literatura, que consisteix en expressar sentiments universals des del particular», ha agregat.

Autor dels títols traduïts al castellà i al català com 'Descolonitzar la ment', ha aplaudit que la literatura transcendeixi fronteres geogràfiques i culturals.

Preguntat sobre la seva candidatura a Premi Nobel i el premi recaigut en Bob Dylan, ha dit que és un gran músic i que «el jurat ha de tenir els seus motius», a més de celebrar que hi hagi molta gent al món que cregui que ell mereixeria el reconeixement literari, la qual cosa s'ha viscut com un revulsiu de la seva cultura.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any

Evidentment aquest home utilitza una metonímia quan diu que ses llengües o marginen o són marginades; en realitat són ses comunitats humanes ses qui marginen o són marginades usant sa respectiva llengua o bé com a arma d'invasió o bé com a de resistència

Per cert, que en prenguin nota es qui defensen tant s'anglès enfront des castellà per a salvar es català

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris