lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

«La Declaració de Palma és la base pel Corredor Mediterrani de la Cultura»

Els tres consellers han volgut destacar la voluntat d’aprofitar el moment polític favorable per realitzar accions conjuntes dintre dels tres territoris

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.

Així ho han manifestat després de la reunió mantinguda entre els tres consellers i els seus respectius equips al Museu de Mallorca, on s'ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions.

En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha destacat que «hem d'aprofitar els vents favorables que ens ha brindat aquesta etapa política per crear sinergies que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com defora dels nostres territoris, perquè junts tenim més oportunitats d'obrir-nos al món».

El conseller Santi Vila ha posat en valor la necessitat «d'intensificar els vincles entre els tres territoris perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels creadors baleàrics o valencians». Vila considera que la Declaració de Palma és una «oportunitat per definir com ens interrelacionem culturalment» i ha apostat per seguir potenciant l'Institut Ramon Llull com a «eina per internacionalitzar els nostres autors i creadors més enllà dels nostres territoris».

Per la seva banda, el conseller Vicent Marzà ha explicat que «aquest acord és un pas més per a potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori, la primera pedra per a construir ponts i no murs a un vertader i eficaç corredor mediterrani cultural. Estic segur que aquesta acció repercutirà en positiu als nostres sectors culturals tant pel que fa a l'ampliació de circuits de programació com al rendiment econòmic de les propostes creatives».

Pel que fa als principals projectes concrets, dins de la Declaració de Palma, es contempla la necessitat de reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris, impulsant circuits d'Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional. L'objectiu de crear aquests circuits és facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions. Aquesta declaració contempla pels sectors de les arts musicals, les arts visuals, i les escèniques, l'establiment de criteris de participació conjunta a fires i festivals, creació de circuits per compartir. Pel que fa a la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d'intercanvi d'autors.

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Entre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.

Lligant els àmbits de la llengua i la cultura i com a plataforma per donar a conèixer les creacions fora del territori, la Declaració de Palma també contempla la consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització. En aquest sentit, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut, i la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dintre del Pla Estratègic Cultural 'Fes Cultura'.

Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.

A la trobada entre els tres consellers també hi han assistit el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balear, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Albert Girona; i el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per ole tu, fa mes de 4 anys

Guiem: Tan sa val si en passes o no.No ens saps escriure correctament ni estandard ni res.
A Andalucia ja es comencen a preguntar perquè tenen de escriure " l´espanyol" estandard.

Valoració:1menosmas
Per A l'avorrit d'aquí baix, fa mes de 4 anys

Fes el que vulguis, però no venguis per aquí a donar la tabarra ni a escriure dois mesclats amb grolleries, perquè no interessen i fan lleig.
No ets conscient, de l'avorriment que produeixes a la gent?

Valoració:3menosmas
Per Guiem, fa mes de 4 anys

He llegit al inmundo que es titol de valencià que fins ara no estava homologat aqui, a partir de avui ho estara,
Mem si preniu mostra , i ja sé que tot es sa mateixa llengo, no me digueu que li puc dir com vulga, i xerrar com vulga , pero a s'hora de escriure ho he de fer amb standart,
Pero així com en democracia catalana pasau de España, jo pas de standart i Pompeu Fava

Valoració:-6menosmas
Per rafí, fa mes de 4 anys

Als castellufos no els agrada sentir i veure sa realitat natural de ses Balears. Ells voldrien unes illes sotmeses eternament, però no serà així.

Valoració:5menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:5menosmas
Per Xaume, fa mes de 4 anys

Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol..........

Valoració:20menosmas
Per Barrufet, fa mes de 4 anys

-Com atacan las hordas mesetarias, (todos a una como los de Ovejuna).-Fot fastic tanta mediocritat i per aixó volem fotre al camp d´aquet tipus de bestià.

Valoració:21menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 4 anys

Qui deia que els Països Catalans no existían, culturalment, emocionalment i lingüisticament mai han deixat d'existir i com diven per aquí, és lo que fa tremolar Castella i l'Esppanya mesetària.
I és diven Països perque ningú dels tres es vol imposar als altres, sinó junts i agermanats.
Visquen els Països abraçats per la llengua catalana i la llum de Ramon LLull i tans d'altres.
I si no ho enteneu, vos ho diré com heu va fer Felipe Gonzales quan era lliure i d'esquerras, i no estave fermat a càrregs i consells d'atministració espanyols.
"Aunque le duela, aunque le pese, lo vamo ha conseguí"- qui l'ha vist , i el veu-.
Salut i republica, cada cop més aprop, potser al Juny.

Valoració:-15menosmas
Per Solució, fa mes de 4 anys

Si tan els molesta el Mediterrani als messetaris, sempre es podra fer un mur com el que vol fer en Trump a la frontera de Mèxic. Que no es preocupin els castellans pel preu, el pagarem noltros.

Valoració:-16menosmas
Per barrufet, fa mes de 4 anys

-Que gratificant es llegir això.- 3 comunitats agermanadas linguista i culturalment amb espais diversos de colaboraçió institucional ja que per ara no pot ser d´altra manera i lo més important respectánt-se cada una d´ellas las propias características i aspectes de cada comunitat.- (Els del altre cantó si els hi agafa picó que rasquin).

Valoració:-13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris