nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El Seminari Blanquerna analitza dissabte les conseqüències de 300 anys d'ocupació

25-11-2015

L'edició anual del Seminari del Grup Blanquerna tendrà lloc a Can Alcover aquest proper dissabte 28 de novembre. Aquesta 29a edició, coincidint amb l'any del tricentenari, se centrarà a fer un balanç del que han suposat els 300 anys d'ocupació, des del final de la Guerra de Successió, en diversos aspectes com la llengua, la identitat, la cultura, l'economia i la política.

El programa es pot descarregar des de la pàgina web www.grupblanquerna.cat. Entre els ponents, destaquen Damià Pons, Antoni Marimon, Cristòfol Soler o Pere Sampol.

Com a cloenda, s'ha preparat un acte a la seu del Consell de Mallorca de commemoració del tricentenari de la promulgació del Decret de Nova Planta, que comptarà amb la participació del president del Consell, Miquel Ensenyat.

El seminari és gratuït i al migdia hi haurà un dinar que tendrà un preu de 10 euros.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Biodramina, fa mes de 4 anys

@ slort

Te equivocas, querido.
No hay nada que me produzca más placer que imaginarme al becario de turno metiéndome positivos para contrarrestar los negativos y dejarme a cero.
Orgásmico.

Valoració:0menosmas
Per Biodramina si2, fa mes de 4 anys

Biodramina, ja t'agradaria tenir la capacitat intel·lectual i el nivell de vida del de verd.
I fes-te mirar això de la teva aprimada que no sigui que hagis aplegat qualque mal dolent per aquests antres on vas.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris