nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

Demanen declarar Sant Joan 'Festa Nacional dels Països Catalans'

15-06-2015

L'entitat Espai Mata de Jonc impulsa una iniciativa per declarar el 24 de juny 'Festa Nacional dels Països Catalans', dirigida als nous Consistoris constituïts, grups municipals, regidors i regidores d'arreu dels Països Catalans.

Segons l'associació, es tracta d'una iniciativa simbòlica «però que hauria d’empènyer a aprofundir les relacions, els vincles i les polítiques comunes del món local arreu dels Països Catalans i a la vertebració nacional de la nació completa».

Per això, demanen ajuda per difondre la iniciativa, i animen a presentar la moció arreu del territori. Així mateix, conviden les entitats i col·lectius a adherir-s'hi.

Òmnium Cultural ja ha impulsat mocions semblants aconseguint l’adhesió favorable de més de 250 ajuntaments, el que suposa, segons Espai Mata de Jonc, «un punt de sortida significatiu».

Una data especial

El 24 de juny representa la unitat del territori, ja que és l’única festa que se celebra conjuntament arreu del País Valencià, Catalunya, Catalunya del Nord, Illes Balears, Andorra i Franja: festes de Perpinyà, fogueres d’Alacant, Flama del Canigó, salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, revetlles populars a Catalunya i el País Valencià. Es tracta d'una festa lligada al foc, que simbolitza la sega dels camps i la celebració del solstici d’estiu, elements que identifiquen plenament el caràcter mediterrani dels nostres pobles.

Segons l'associació, la Festa de Sant Joan amb l’encesa de la Flama del Canigó, impulsada per Òmnium Cultural, «ha mantingut fins a dia d’avui viva la tradició que escampa el foc de la llengua des del Nord, per les fogueres de tots els pobles i viles, tot refermant, «any rere any, la nostra voluntat de viure plenament en català arreu dels Països Catalans, dignificant la nostra llengua, que és un dels tresors més preuats que compartim».

Per tot això, fa temps que es considera aquesta diada com a Festa Nacional del conjunt dels Països Catalans, independentment dels reconeixements oficials i institucionals.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per jose Villanueva, fa mes de 4 anys

Por favor.
San Juan se celebra de igual manera en la Región Nororiental de España (Lo que llaman algunos Cataluña), en el Reino de Valencia y otras zonas del mediterraneo y es una fiesta muy tradicional española como cualquier otra.
Los Castellets empezaron en la población valenciana de Algemesí y no por ello se va a declarar, Fiesta Nacional de los paises valencianos.
Podrias aprender un poquito de historia, Los paises catalanes no existieron ni existiran nunca.

Valoració:-1menosmas
Per Arruix, fa mes de 4 anys

Arruix feixisme pancatalanista de sa nostra terra!

Sempre mallorquins! Mai catalufos

Valoració:-7menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 4 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:9menosmas
Per Milenium, fa mes de 4 anys

Si feim bé les coses i amb sentit comú, les conviccions i la pròpia essència dels qui vivim a les illes Balears farà entendre la necessitat de configurar un territori independent però no aïllat. Els anti, els viscerals, els de sempre...ja tenen el seu clavagaram.

Valoració:3menosmas
Per Arruix, fa mes de 4 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista

Valoració:-9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:8menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris