algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Miquel Barceló: «No tenc record de la meva vida abans del sexe»

L'artista mallorquí viu més cotitzat explica com és la seva vida en una entrevista

Miquel Barceló durant l'entrevista que ha concedit amb motiu de la inauguració aquest dissabte a la galeriaa Thaddaeus Ropac de París de la seva exposició 'L'inassèchement'. EFE/Javier Albisu

Javier Albisu

Miquel Barceló arriba amb vestit de feina al seu estudi de París, un laberint lluminós ple d'animals dissecats, llibres i rareses, i s'acomiada explicant que li han regalat un elefant a Tailàndia i que encara no sap què n'ha de fer. Entremig, el seu món nòmada de terra, mar, angoixa i llum.

«Quan surt del taller és per tirar-me a l'aigua. Sempre estic submergit. Manco respirar aigua de mar, ho he fet tot, també beure. Després em vaig demanar quants pops dec haver matat ... i ara ja no mat res, si agaf qualcuna cosa la torn viva. Ja no sóc un depredador», explica Barceló en una entrevista a Efe.

L'artista mallorquí viu més cotitzat del món inaugura demà a la galeria Thaddaeus Ropac de París l'exposició 'L'inassèchement', amb catàleg d'Enrique Vila-Matas. Es tracta d'obra nova que ha pintat essencialment a Mallorca.

Barceló recorre a un món submarí i desfigurat que situa en contrast amb l'assecament de les seves teles de gran format. Esquitxa les teles de pintura i relleu i les ruixa amb arena i sípies tremoloses que apareixen «gairebé sense voler, igual que els pops».

«És tot una metàfora: la sípia com un 'alien'. Forma part de la meva iconografia d'una manera molt natural. Són quadres molt influïts pel busseig, com gairebé tot en la meva obra. Els quadres estan a terra i jo em submergesc en apnea», relata.

Flanquejat per un esquelet humà i pel que un dia va ser un ós formiguer, ara embalsamat sobre una peanya, Barceló s'explica a la sala del seu taller del barri de Marais on crea les seves serigrafies i gravats. Al voltant hi ha una calavera de goril·la, una orella d'elefant amb el seu autoretrat, talles africanes ...

«A Mallorca tenc animals: vaques, ases, porcs, ovelles, cabres, cans, gallines i coloms ... Visc amb ells i alguna vegada ens en menjam algun. Els ús com a models i m'agrada la seva companyia. Aquí els tenc dissecats perquè em semblen objectes meravellosos», explica Barceló.

Per arribar fins a aquesta sala cal franquejar l'entrada custodiada per dos assistents, molts llibres, algun mapa i el cap d'un rinoceront. A baix hi ha l'àrea que reserva a les seves escultures, i l'habitació adjacent, que alberga desenes de retrats pintats amb lleixiu, s'obre sobre el seu colossal estudi de pintura.

«Això és 'Do not Think Twice It's Alright', de Bob Dylan però cantat per Elvis Presley. És boníssim!», diu el felanitxer mentre remena entre discos de Bach i Bob Marley apilats en una prestatgeria. Quan en el seu cap apareixen les imatges que aboca en els seus quadres, la música és la seva única companyia.

«Jo crec que no pens», diu dubitatiu. «No, no pens, no funciona així. No és una llengua, no tenc una veu interna dient-me: 'ara groc'. No és verbalitzable», comenta un artista amb fantasmes que tenen «dies bons i dolents».

«De vegades mosseguen, altres vegades són divertits. El patiment i l'angoixa són eines, part de l'ofici. Però em sol moure més el desig, una mena de pulsió molt sexual cap a les coses. No tenc record de la meva vida abans del sexe. És part integral des de sempre. Vaig ser un nin precoç en aquest sentit i segurament sóc molt endarrerit en molts altres», dedueix.

Segueix caminant per un magnífic espai de caos que ordena Jean-Philippe, el seu fidel assistent des de fa un quart de segle. Vela pels pinzells, prepara els colors i arruga els papers que Barceló converteix en coves rupestres, una de les seves grans passions.

«No sé on vull arribar, però intent saber quan hi he arribat», resumeix un artista que viu en moviment perquè «la pintura és un ofici molt estàtic, molt sedentari».

«Som illenc i de naturalesa mòbil. Intent ajustar aquestes contradiccions», diu Barceló l'obra del qual està lligada al país dogon, al centre de Mali.

Va arribar-hi el 1988 amb un Land Rover, amb el grafista Javier Mariscal i per casualitat. I va acabar assimilant aquest paisatge dramàtic com la seva tercera llar, juntament amb Mallorca i París, fins que la violència el va fer impracticable.

«He anat cinc vegades a l'Himàlaia però no em qued enlloc, vaig caminant i dibuixant. El que més s'assembla al món dogon animista és el món budista, ancestral, tàntric. Però trob a faltar la meva casa de Mali. Hi ha coses que són insubstituïbles», relata sobre unes travessies en què l'acompanya «un vell hippie».

«És un bon company de viatge perquè és com un faquir. Mai no diu res i no s'interessa per res que no tengui almanco 500 anys. Viu en el primer mil·lenni. No sap res, però res, del món d'avui», comenta Barceló, que aquest any se n'anirà amb els seus quaderns al Tibet.

I també visitarà Tailàndia, perquè té una núvia d'aquest país, el pare de la qual li ha regalat un elefant i vol anar a veure-lo. El paquiderm encara no ho sap, però podria acabar a Mallorca.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Georgenug, fa mes de 5 anys

Enjoy your blog )
http://anmdcf7i.com my blog

Valoració:0menosmas
Per Myotragus, fa mes de 6 anys

No fa falta anar a Mali.
Demanau-li per cert mestre terrisser, mallorquí, que li va ensenyar com treballar el fang. Tècniques, coccions, materials....i que encara espera que aquest "fenómeno" li pagui.

Valoració:0menosmas
Per Es kefe de Banani, fa mes de 6 anys

@ Joan
Haguessis pogut quedar a Banani...
Ah,de res.

Valoració:2menosmas
Per Goriet, fa mes de 6 anys

No, Joan, no ens interessen gens les teves cabòries.
Aprofita per aprendre a escriure, entre "viatge" i "viatge".

Valoració:2menosmas
Per qq, fa mes de 6 anys

L'adreça correcta és:


http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=qualque&operEntrada=0

Valoració:1menosmas
Per qq, fa mes de 6 anys

L'expressió correcta és "qualque cosa" o "alguna cosa", no "qualcuna cosa".


http://dlc.iec.cat/results.asptxtEntrada=qualque&operEntrada=0

Valoració:1menosmas
Per qq, fa mes de 6 anys

L'expressió correcta és "qualque cosa" o "alguna cosa", no "qualcuna cosa"


http://dlc.iec.cat/results.asptxtEntrada=qualque&operEntrada=0

Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 6 anys

FA dos anys vaig anar de viatje a Mali i vaig estar visquent a un poblé que es diu Banani ...perqué no li pregunteu al señor Barcelo


que la gent d'aquest poblé encare l'esta esperant ,totes les promesas que ell els va fer i de l'expoli que va fer en aquest poblé ...si voleu jo vos puc comptar tot el que va fer , el jefe del poblé es molt amic meu i si voleu anar mes endins amb tema ,el vos puc presentar.....quina figura aquest Barcelo.
Avegades la gent no admiraria a segons quines persones si sapiguesin la realitat de les coses.
Moltes gracias
Joan

Valoració:3menosmas
Per observer, fa mes de 6 anys

Aimaria, quin problema tens amb la paraula 'qualcuna'?

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=qualcuna&operEntrada=0

Valoració:-7menosmas
Per Aimaria, fa mes de 6 anys

"qualcuna cosa"? On són els correctors?

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris