nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Una tesi de la UIB analitza les relacions de l'emigració a 'París-Baleares'

6784

La investigació destaca com la tercera etapa de la revista va destacar el paper dels immigrants andritxolers a França.

T.A./Arxiu

Una tesi doctoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB) recupera la història de la publicació París-Baleares, una revista lligada a l’associació 'Les Cadets de Majorque', entitat que agrupava emigrants i familiars de mallorquins a França. La tesi, elaborada per Ana Laura García Monserrat, ha estat dirigida pel doctor Sebastià Serra i Busquets, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

La tesi destaca com a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, hi havia una important colònia mallorquina a França, molt integrada en la societat francesa. Aquesta s’havia començat a formar a finals del segle XIX, al voltant del comerç de la taronja de Sóller.

Els mallorquins presents a l'Estat gal eren majoritàriament comerciants de fruites i restauradors, els quals s’havien instal·lat des del port de Marsella per tot França. En aquest context, la creació de l’associació 'Les Cadets de Majorque' va respondre al triple objectiu de reunir el col·lectiu illenc, preservar la identitat pròpia entre les noves generacions i diferenciar-se dels nous emigrants espanyols, els quals despertaven recels en la societat francesa.

La investigació destaca que per tal d’afavorir la cohesió dels emigrants mallorquins i superar les dificultats derivades de la dispersió territorial, l’associació va crear un òrgan de comunicació escrit, la revista París-Baleares. I, precisament, la creació d’aquesta publicació explica l’expansió i l’èxit de l’associació a França, incloses les colònies africanes d’Algèria i Marroc.

Anecdòticament, l’entitat també va arribar a Amèrica, amb socis a Veneçuela, els Estats Units i Canadà. En tots aquests casos, la publicació París-Baleares afavorí la comunicació entre familiars i amics allunyats, i va ajudar a conservar la identitat entre els emigrats i els seus descendents.

L’associació també va comptar amb associats i col·laboradors residents a Mallorca, i la publicació es va convertir en el lligam i l’ànima de l’associació. El punt màxim d’afiliació va ser l’any 1965, amb prop de 800 famílies associades i 1.500 exemplars publicats mensualment. La revista París-Baleares va reflectir el context multilingüe de l’emigració mallorquina a França, de manera que els articles s’escrivien en francès, català i castellà.

L'estudi posa de relleu que la llarga trajectòria de la publicació, de 1954 a 1998, es pot dividir en tres etapes. La primera, des de l’aparició el gener de 1954 fins a 1958, destaca per l’interès a mostrar de manera acurada i culta la història, la literatura i els costums de Mallorca.

A la segona etapa, entre 1959 i 1975, els continguts se centren en les cròniques de l’activitat dels socis, fins al punt que l’any 1963 varen arribar a desaparèixer tots els articles que no feien referència directa a les activitats dels socis de l’entitat.

En la darrera etapa, de 1976 a 1998, es produeixen els canvis més significatius en la publicació. De la mà de la Transició, la política es filtra en els articles d’alguns dels col·laboradors. A més, en paral·lel a la reducció de les activitats de l’associació i a la significativa pèrdua de socis i col·laboradors, es produeix una vertadera andritxolització de París-Baleares.

La crisi definitiva de París-Baleares s’esdevé amb la mort d'Antoni Simó, delegat general de la revista a Balears, ànima de la publicació durant la darrera dècada. Sense relleu, la publicació va desaparèixer. Des de la UIB també destaquen que la donació desinteressada, i a la col·laboració del Servei de Biblioteca i Documentació, l’any 2013 se signà un conveni per incorporar tots els números d’aquesta publicació al catàleg de la Biblioteca Digital de les Illes Balears, la qual cosa ha permès protegir la revista i fomentar-ne la difusió, fins al punt que ha esdevingut la cinquena publicació més consultada d’aquest catàleg de publicacions digitals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris