bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Cris Juanico: «Entre el professor del meu fill i qui maneja el Govern, només em refii de qui és amb ell cada dia»

Imatge promocional del disc 'Un Món de Nadales'.

Cris Juanico

Cris Juanico (Ciutadella, 1967) és un d'aquells músics que parla clar i català, tant si el trobam immers entre partitures com si no. A més de ser una de les personalitats més reconeixibles de la música feta en la llengua pròpia de les Illes, aquest incombustible artista ha demostrat àmpliament, tant en grup com en solitari, la seva versatilitat dalt d'un escenari. La seva última curolla és Un Món de Nadales, un recull de cançons tant del nostre redol com d'indrets llunyans que s'adiuen molt bé amb aquesta època de l'any. Tretze temes revisats pel sedàs del jazz, malgrat que apareixen aromes i matisos d'altres estils, completen un disc molt reeixit, que ja ha rebut l'aplaudiment del públic i s'ha col·locat dins el TOP 100 dels treballs amb inspiració nadalenca més venuts en la plataforma digital iTunes. Aquest divendres 13 de desembre, al Teatre Principal de Maó, i el dissabte 14 a Es Quarter de Petra, són les pròximes oportunitats de gaudir-ne en directe.


Sou molt nadaler? Què vos ha atret de les Nadales per a dedicar-hi tot un treball sencer?

Si m'haguessin dit fa un temps que faria un disc de Nadales m'ho hauria pensat dues vegades abans de dir res. Tot començà fa aproximadament un any, quan preparàrem un recital de temes nadalencs, tots del nostre àmbit cultural, perquè era el què millor coneixíem i el més fàcil d'arranjar, per a dur-los al Festival de Nadales de Terrassa. El cert és que l'experiència va tenir una molt bona acollida i la gent ens demanava si teníem les cançons gravades en un disc. I pensàrem, perquè no fer un treball a partir del Nadal, però no des d'un punt de vista típic. El nostre objectiu era establir una mena de fil conductor a través del qual es pogués conèixer com es canta el Nadal a tot el món, però sempre mantenint un referent clar al qual poder retornar, que en aquest cas són els temes més nostrats.


Amb què toparan les persones que vos vegin a Maó i Petra?

Trobaran diferents versions de l'essència del Nadal, on es canta amb motiu d'una celebració que té un caràcter religiós evident, però que bàsicament té una gran repercussió a escala popular. Hi ha temes que tenen certes referències més aviat dogmàtiques o religioses, encara que n'hem defugit, i ens ha sortit un treball més antropològic que no teològic. Amb cada cançó hi ha una varietat important d'estils i referències, i algunes sorprenen precisament per aquesta distància. Així, en Cholito -nom d'un dels temes- és un fillet indígena que conta com celebren allà el Nadal, per exemple, mascant coca perquè estan a 4.000 metres d'alçada. I a més de les històries que es conten hi ha el caràcter purament musical, on amb l'ajuda de Luis Gonzàlez, Joan Solà i César Martínez hem donat una volta a cada peça original, fent-la més personal, més nostra.


No veis cares sorpreses en sentir el resultat de sonar nadales en clau de jazz?

Algú queda bocabadat, però és que el Nadal no és només un temps ple de llums perquè les grans superfícies venguin a les totes. Aquest aspecte comercial, que no deixa de ser un tòpic, sovint s'intenta fer empassar als fillets. Però els fillets són molt intel·ligents, avui dia tenen moltíssima informació i són molt exigents. Fugint d'aquesta visió, hem tractar de fer un disc amb aroma nadalenc però al nostre aire, amb un estil elegant amb el qual totes les edats puguin gaudir, reconèixer-se i trobar-se còmodes. És important, perquè en aquesta època hi ha cançons que les canta tothom; en això no hi ha estaments.


Vos heu envoltat molt bé per fer el disc. Què ens podeu dir de les col·laboracions d'altres artistes amb qui heu tengut l'oportunitat de treballar a Un Món de Nadales?

Hem tengut la sort de comptar amb una varietat important de col·laboracions, que ens han obert encara més la paleta de colors vocals del disc. Aquesta diversitat dóna amplitud al resultat, no volíem un treball acotat i ho hem aconseguit. Entre els que han col·laborat hi ha la mallorquina Marta Elka, Xumeu Joan, d'Aires Formenterencs, el bateria d'Els Pets, Joan Reig, grups corals, com el Cor Gospel de Sa Fàbrica de Músics i el Cor Jove de l'Orfeó Català, en Pau Alabajos, o una veu tan reconeguda com na Núria Feliu, entre d'altres.  


Ja fa molts d'anys que feis música. Com veis la situació actual de la indústria i com evolucionarà la cosa a curt termini?

Hi ha canvis imprevisibles que són inevitables. El tema de com arribar a la gent ha canviat radicalment en els últims anys. Abans tot funcionava a base de representants, promoció i difusió a les ràdios i concerts. Res més. Ara les xarxes socials han marcat una nova forma de fer, tot s'ha democratitzat, i jo personalment intent viure en aquest nou ambient. I pensar que quan fa anys amb 'Ja t'ho diré' deixàrem de tocar plegats, no teníem ni una pàgina web... Per altra banda, hi ha canvis que sí que es poden evitar, i tenen molt a veure amb els que manen. Crec que és per tots compartit que l'ànima necessita alimentar-se culturalment, i això just és el que ataca l'IVA al 21 per cent dels esdeveniments culturals. Quan la gent ho passa malament i a damunt els pujes els preus d'aquesta forma, l'efecte és que les sales queden buides. Està clar que la recaptació de les taquilles ha caigut, i molt. Si allò que cercaven era recaptar més, la seva mesura no ha servit de res.


En aquest context crític de què parlau, trobau que ha complit bé la cultura aquell rol contestatari que tradicionalment se li hi ha atribuït?

En el món cultural hi ha de tot, perquè és molt divers. Fa anys es vivia en una bona situació i tot estava més tranquil. Ara hi ha mancances molt importants, i davant això hi ha gent que encara avui aixeca la veu de forma ben directa. Jo sovint ho he fet; d'altres vegades per ventura ho he fet d'una forma més poètica, perquè es pot dir 'no' de moltes maneres. Però el món de la cultura es manifestà en el passat contra certes coses, i encara avui ho fa. Es féu el 2003 contra la guerra a l'Iraq, i avui encara es fa. Per exemple amb el suport als docents contra el TIL i la LOMQE, o contra la privatització de serveis que fins ara han estat públics i són bàsics per les persones.


Quina reflexió us inspira l'enorme embull que s'ha destapat a les aules de Balears enguany?

El problema, per jo, és que tot es projecta des del punt de vista d'un sord. Ara no és el temps del diàleg, el temps d'acordar era abans de proposar i dur a terme certes coses, que finalment veiem que no són justes. En la polèmica educativa sembla que podem aplicar la dita castellana de 'Piensa mal y acertarás'. L'educació està molt remoguda, però les famílies ja saben a on han d'estar. Jo tenc un fill de nou anys i, entre els uns i els altres, sé que de l'únic de qui em puc refiar és del seu professor, que està amb ell cada dia. Em refii més d'ell que de segons quines persones que avui estan a dalt i comanden, però que demà potser no hi seran, i hauran tornat a fer allò que feien abans de comandar. Aquestes coses s'haurien de fer amb molta més cura.


Ara una sobre un tema molt de 'moda'. Sou ciutadellenc, però per la vostra feina vos heu mogut molt i heu conegut gent d'indrets diversos. Què en pensau de les modalitats de llengua de cada illa que ara certs polítics volen promocionar?

És un tema molt delicat. El primer que em ve al cap és 'on és el límit'? Ens volen fer creure que el nostre propi estàndard ha trepitjat totes les particularitats de la llengua a cada illa. Però qui s'ha tret això de la màniga? Fa falta més serietat. Si hipotèticament volguéssim donar un major impuls a la parla de cada illa, què hem de fer amb la mobilitat dels professors que es passen cursos voltant pels centres, un any a una illa i el següent a una altra? Hem de mantenir els docents en un reciclatge constant perquè ensenyin tots els petits trets que diferencien l'idioma a cada poble o barri? I com se suposa que ho hem de fer a això? Hem de posar una garita a cada poble apuntant la procedència de qui arriba, segons com ralla?


O sigui, que el problema és la idea, i a més com dur-ho a la realitat...

Hi ha un problema molt clar de concepte, però també és molt dubtós com s'ho faran per dur-ho a la pràctica. Pens que aquests problemes no hi són al carrer. De fet, no conec a cap filòleg de "llengua balear". Què en coneixeu cap, vosaltres? Jo sempre he cantat en salat perquè és com rall, però si arribat el moment he d'escriure un article per a un diari, faré servir la meva llengua en el registre més adient per aquella situació. Sembla que parlar de modalitats insulars sona a una cosa polida, però és una forma beneita de no badar els ulls i veure la realitat. I perquè això mateix no passa amb el castellà? Perquè ningú fa voltes a les diferències de l'idioma a Andalusia, Colòmbia o Argentina? Que obrin els ulls i mirin, que els que rallam català no som tant especials.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Voltor Negre, fa mes de 7 anys

Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá


Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives.

És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca.

Els mallorquins de bon de veres anam per el bon camí I els "catalanistes de Mallorca"..cuatre replegats.. anau de puta cul.
Barco per tot pancatalanisme... JA !!!

Valoració:-2menosmas
Per Voltor Negre, fa mes de 7 anys

Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá


Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives.

És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca.

Els mallorquins de bon de veres anam per el bon camí I els "catalanistes de Mallorca"..cuatre replegats.. anau de puta cul.
Barco per tot pancatalanisme... JA !!!

Valoració:-2menosmas
Per Tià, fa mes de 7 anys


Molt ben dit, Chris,

tant més que els mestres del teu fill l'estimen, mentre que els polítics que ara tenim a damunt només el veuen com un instrument de la seva fam de poder.

Valoració:3menosmas
Per jrbs, fa mes de 7 anys

Es una de les frases amb mes contingut de les que he llegit sobre l'inuTIL..

Valoració:20menosmas
Per Mestre, fa mes de 7 anys

Gràcies Cris, ets un crack!!!

Valoració:15menosmas
Per Ropit, fa mes de 7 anys

Una frase d'or!

Valoració:19menosmas
Per jiji, fa mes de 7 anys

Enhorabuena!
Suerte con el disco de "nadales", juanico.
XD

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris