cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

La quadribarrada presideix les festes de Sant Bernat a La Real

Les festes es van iniciar ahir amb la lectura del pregó, a càrrec de l'historiador Pep Barceló

Imatge de La Real amb la quadribarrada al claustre.

Joan Torres

Una gran senyera va ser el principal ornament del Monestir de la Real, on ahir van començar les festes de Sant Bernat amb la lectura del pregó a càrrec de l'historiador Pep Barceló. Es tracta, sens dubte, d'una decoració reivindicativa a favor de la llengua pròpia.

El rector de La Real, Gabriel Seguí, es caracteritza per ser un gran defensor de la llengua i cultura pròpies. Va assegurar dies enrere que la quadribarrada es penjaria “per tots els que lluiten per la llengua catalana i sota la mateixa llibertat que els que van contra ella”.

No van fer falta discursos reivindicatius en la jornada d'ahir. N'hi va haver prou amb el llarg llaç que presidirà el recinte durant totes les festes, que enguany s'actualitzaran a través del bloc http://festes-santbernat-2013.blogspot.com.es. 

Pep Barceló, sota el títol Estampes de la vida quotidiana dels monjos de La Real, va ser l'encarregat d'inaugurar els actes festius. Un pregó que va repassar la història de les normes de la bona convivència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Que trist, fa mes de 7 anys

Molt trist que mos fesseu sentir extranys dins ca nostra, que aprofiteu ses nostes festes tradicionals per fer política i que mos enfloqueu sa malaïda estelada dia sí i dia també. No vos entemeu de ses aversions que estau creant contra tot lo que tengui que veure amb Catalunya o es català?.
Som balears, no catalans, i mai mos hi fereu esser.

Valoració:-2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

www.tot-catalunya.cat

Valoració:0menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 7 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:0menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa mes de 7 anys

Catalunya vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.

Valoració:2menosmas
Per xi2-B, fa mes de 7 anys

Basta ja de manipular es al·lots a ses escoles amb s'invent d'es països catalans.A cas heu oblidat que ses Balears estan en primer lloc en fracas escolar a Espanya i Europa.Es que aixo no va en voltros? Som Mallorquins NO Catalans. Basta ja d'imposicions catalanistes a ses Illes Balears!..catalans de Mallorca ?? HA, HA,HA, HA, HAAA.. feis riure i sobretot llàstima, vostro fanatisme enverinat no hos deixa veure l'horitzó .. de sa nostra realitat social de ses illes, si sou quatre moixos, quatre replgats. Deu meu quina gent més dolenta.. estau sonats

Valoració:5menosmas
Per Joan,, fa mes de 7 anys

Catalunya màfia manipuladora amb sa nostra història, aquest video ho diu molt clar.
Es separates catalanufos quan es topen amb algú preparat intel · lectualment només els queda acotar el cap i callar.

http://www.youtube.com/watch?v=VoXzTsKXY_8&feature=share

Barco per tot es pancatalanisme !!

Valoració:-29menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:-11menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director:

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:4menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html

Valoració:0menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris