algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

La renúncia al Ramon Llull suposa un "genocidi lingüístic"

Tant socialistes com econacionalistes han coincidit en rebutjar la decisió de l'Executiu. Per contra, el PP defensa que en surt per evitar 'duplicitats'

El PSM-IniciativaVerd-Entesa ha qualificat de "genocidi lingüístic" que el Govern hagi pres la decisió d'abandonar l'Institut Ramon Llull, al qual va destinar aquest any un partida d'1,2 milions d'euros, i ha censurat que el president de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá usi com a "excusa" d'aquesta sortida que "Balears no és part dels Països Catalans".

El portaveu econacionalista, Biel Barceló, ha assenyalat, després de la Junta de Portaveus, que aquest fet és "vergonyós" i aquesta nova "punyalada a la Cultura i a la llengua de les Balears" suposa "un greu error".

Per la seva part, des del PSIB-PSOE, el portaveu adjunt, Vicenç Thomàs, ha asseverat, en termes similars, que és "una nova equivocació".

Barceló ha recordat que l'Institut Ramon LLull "ha servit per a que els projectes de molts creadors de les Balears -pintors, escriptors, cineastes, arquitectes, escultors- siguin reconeguts nacionalment i internacional.

Thomàs ha reivindicat l'entitat com un "projecte cultural" relacionat amb la "llengua i el patrimoni d'un conjunt de territoris d'Espanya" i ha criticat que s'usi un "argument polític" per sortir d'aquesta "institució de difusió de la cultura catalana".

A aquest efecte, el parlamentari econacionalista ha afegit que l'"error" de la sortida del Ramon Llull se suma a la "pràctica desaparició de l'Institut d'Estudis Baleàrics, del pressupost de l'Orquestra Simfònica, així com a la renúncia a l'Espai Mallorca".

"Durem a terme les accions que considerem oportunes des del punt de vista polític i legal per evitar aquest disbarat", ha assegurat.

El PP ho justifica en els comptes

Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP, Marga Prohens, ha destacat un caire distint d'aquesta polèmica, i ha expressat que la decisió de sortir del Ramon Llull és per "un tema únicament pressupostari".

Segons ha dit, "s'estan realitzant ajustaments a totes les àrees, prioritzant a Educació, Sanitat i Serveis Socials" i "una partida de més d'un milió d'euros no tenia cabuda en aquests moments".

Prohens ha recordat que per "promocionar la cultura i la llengua pròpia de les Balears, tant a les Illes, com a la resta de l'estat i voltants existeixen la Direcció General de Cultura i l'Institut d'Estudis Baleàrics", i d'aquesta forma s'evita la "duplicitat" per la qual s'ha decidit "prescindir d'aquesta col·laboració".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:-14menosmas
Per transcriptor, fa mes de 8 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:3menosmas
Per Vicent, fa mes de 8 anys

1392: Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?"

Valoració:14menosmas
Per Tronxo, fa mes de 8 anys

A Arg.
Aquests diputats ja devien esser pancatalanistas perque despres de sa desfeta de Llucmajor , Mallorca va esser incorporada a la corona de Arago no a Catalunya
Es a dir que els aires de grandeza ja vos venen de avió
Llegendes , mentides, i mitges veritats , aixo es sa base dels vostres anhels

Valoració:-8menosmas
Per arg, fa mes de 8 anys

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:9menosmas
Per Lady Memòria, fa mes de 8 anys

En nofret té raó i s'ha de tenir memòria per no caure en els mateixos errors sempre.

Les nostres illes han de menester un horitzó polític nou.

Alternar pp i psoE, que és el que hi ha hagut fins ara, NO va enlloc.

Valoració:-3menosmas
Per Escoleta nivell zero, fa mes de 8 anys

El preSSIdent Buzán pareix que no coneix ni la cultura mallorquina popular de masses actual. Allò que coneix tothom, però tothom, vaja. Per ajudar-lo a superar aquesta llacuna, editarem les petites càpsules del curset exprés d'informació mínima per anar pel món(és de franc).

Primera càpsula:

http://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s

Els indocumentats de la paranoia del pancatalanisme poden prendre també aquesta petita càpsula. Ve del cor de Mallorca.

Valoració:13menosmas
Per nofret, fa mes de 8 anys

És un autèntic desastre això de sortir del Llull i reduir el suport al català. Però el desastre de buidar de contingut l'Institut d'Estudis Baleàrics no ho poden atribuir al govern del PP, foren uns altres no fa gaire anys amb intencions marcadament caïnites.
Idò ara ni una cosa ni l'altra.

Valoració:10menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 8 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:10menosmas
Per dulcolax, fa mes de 8 anys

Ya debe estar nuestro amigo Jaime Bonet tramando alguna caminata, liposucción, o lavativa para expresar su rabia y dolor ante tamaña injusticia.

Valoració:-15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris