algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Mig segle de felicitat

El documental La vida dolça fa un repàs per la vida de Miquel Pujol i els seus 49 anys i sis mesos al capdavant del forn de la Pelleteria, que tancà ahir definitivament les portes

Gairebé ja no queden forns com els d'abans. La major part dels dolços arriben ara als establiments precuinats. Quants forners deuen quedar com aquells que s'aixecaven de matinada per tenir-ho tot a punt a l'hora d'obrir? La notícia trista és que, des d'ahir, ja en queda un menys. Miquel Pujol ha tancat les portes del forn de Can Miquel per jubilació, i el carrer de la Pelleteria i el barri de la Calatrava queden una mica orfes. Per sort, un documental deixarà testimoni del seu amor per la vida i dels seus quasi 50 anys de professió.

La periodista Marta Alonso és la directora de La vida dolça. Si tot va bé, el film es finançarà mitjançant micromecenatge. Les aportacions per col·laborar amb el projecte es poden fer fins al 15 de juliol a Verkami. De moment, ja s'han aconseguit 5.835 euros dels 7.000 necessaris perquè el documental arribi a bon port.

"Hi vaig viure una temporada al costat i vaig observar l'esdevenir del forn, a més de tenir molt tracte amb Miquel", explica Alonso, qui rodarà fins a mitjan juliol. "Feia temps que li havia comentat que algun dia en faria un documental i el moment de dur-ho a terme arribà quan em va dir que tancava el forn després de 49 anys de professió".

La major part de la vida de Miquel ha estat paral·lela a la del forn, que ha marcat els ritmes del seu dia a dia sense pausa ni descans. Com s'inicià tot? "La meva professió començà ‘democràticament', quan el meu pare m'anuncià que l'endemà començaria a fer feina al forn", relata Miquel, qui es defineix com a "creador de felicitat", entre rialles. "Tenia 16 anys i treballava des de les deu del vespre fins a les dues del migdia". Han estat en total 49 anys i 6 mesos de treball, un temps ple d'anècdotes, bones converses i amistats. "Ara que ha passat tot aquest temps, he aconseguit comprendre que l'he perdut", bromeja Miquel, qui mai no perd el sentit de l'humor.

"Tothom té anècdotes amb Miquel, sobretot de les comandes que s'oblidà!", diu Marta Alonso mentre Miquel somriu. "Malgrat tot, crec que enyorarà el forn. Però és hora de descansar, perquè aquesta vida és molt sacrificada", afegeix. Així i tot, sorprèn que Miquel "no hagi perdut mai el somriure". "Sempre té una broma a fer-te. Crec que és un magnífic exemple de la cultura de l'esforç, que a poc a poc es va perdent", continua Alonso, qui parla asseguda a la fresca a la porta de Can Miquel, mentre Miquel va i ve dient la seva de tant en tant.

Cineasta i forner s'han fet amics amb el pas del temps i la confiança es nota. "Miquel té carisma i molta qualitat humana. Sempre ha cuidat els clients. A mi una vegada em va regalar una rosa pel meu sant", comenta Alonso amb estima. "Va quedar totalment sorpresa. Aquí va ser quan la vaig conquerir totalment", precisa Miquel orgullós.

Una vegada que acabi el rodatge de La vida dolça, començaran les tasques de postproducció i després s'intentarà dur-lo a festivals. Però de moment cal aconseguir el finançament necessari. A més de DVD, les persones que facin aportacions a Verkami poden aconseguir invitacions per a l'estrena, visites al forn, degustacions d'ensaïmades i doblegats, classes magistrals a càrrec de Miquel i sopars de porcella feta al forn de llenya. "Amb la crisi hi ha hagut un canvi de mentalitat. Estam cercant noves formes de finançament que impliquin molt més la gent", diu Alonso. Un total de 122 mecenes s'han interessat per La vida dolça a la xarxa, i només això ja és un èxit.

El carrer Pelleteria es tanca per al final de festa

El forn de Can Miquel obrí les portes ahir per darrera vegada i ho va fer de la millor manera possible: amb una gran festa. Fins i tot es va tancar el carrer de la Pelleteria al trànsit perquè tothom que ho volgués pogués acompanyar Miquel Pujol en el seu darrer dia com a forner.

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet també es va voler acomiadar de Miquel, que es jubila a 65 anys i deixa enrere una vida dedicada al forn. En total, han estat 49 anys i sis mesos de feina.

Per suposat, tothom va gaudir d'ensaïmades, doblegats i cremadillos, a més de coques de verdures i trempó. La festa de comiat de Miquel es podrà veure a La vida dolça, el documental que fa un repàs per la vida d'un dels personatges més curiosos i emblemàtics de Ciutat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per toni, fa mes de 8 anys

gracies per tants d'anys de feina, i per donar-nos moltes alegries a l'hora de menjar les teves especialitats ( adeu cremadillos deliciosos).
disfruta la teva jubilació.

Valoració:6menosmas
Per Joan Guasp, fa mes de 8 anys

Feliç jubilació, Miquel. Una abraçada.

Valoració:17menosmas
Per LLépol, fa mes de 8 anys

Aquests oficis, els productes (ensaimades, cremadillos, doblegats..... ) fins i tot els propis forns, es mereixen ser tractats com el que són: Patrimoni. S'hauria de fer alguna cosa perque una merescudíssima jubilació com la d'en Miquel, no fos una pèrdua patrimonial i els seus coneixements poguéssin passar als joves. Passa amb tots els oficis artesanals de la nostra terra. Una persona de 65 anys com en Miquel té molt per a enssenyar i probablement a ell li agradaria fer-ho.

Valoració:30menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris