La crítica a les institucions pel "menyspreu i bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura" centrà la gala de la Nit de la Cultura, que se celebrà ahir vespre a l'auditori de Sa Màniga. El principal acte de l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí en un crit al "rearmament de valors i conviccions", com comentà el president de l'entitat, Jaume Mateu.
Davant un auditori ple de gom a gom, amb absència absoluta de representants del PP del Consell i del Govern, l'esdeveniment barrejà reivindicació, música, literatura, teatre, reconeixements i més reivindicació. "Des del maig d'enguany s'han seguit els greuges tant a la llengua pròpia d'aquestes illes, que no és altra que la catalana, com al seu coneixement, ús i prestigi", recordà Mateu.
La principal novetat d'enguany fou que la Nit de la Cultura no va ser retransmesa en directe per cap televisió. Després de més de quinze anys -primer TV3 i des de fa quatre anys IB3-, la 25a edició dels premis 31 de Desembre no tingué càmeres en directe. Els actuals responsables d'IB3 no han volgut reunir-se amb l'Obra per tractar-ne la difusió i la televisió autonòmica catalana ho emetrà en diferit pel Canal 33.
Tot i això, el ritme televisiu marcà l'acte, en què els set guardonats amb els 31-D foren els grans protagonistes, juntament amb la crida del president de l'entitat per "l'activisme a favor de l'esperança". La decisió del Consell de Mallorca d'eliminar totes les subvencions que rebia l'Obra no passà per alt: "El Consell, i per meres raons de doctrina, no ha volgut pagar els doblers que havia compromès a principis d'any amb les nostres activitats (...) aquest robatori no deixa de ser la punta d'una profunda aversió als trets que ens caracteritzen com a poble", assegurà en un parlament molt aplaudit. Això no obstant, la crítica anà acompanyada d'un bri d'esperança i una crida a continuar treballant perquè "pararem els peus a tanta indignitat i no se'n sortiran els qui ens volen arraconats", sentenciava abans de començar l'entrega dels guardons.
El primer de la nit fou el premi Josep Maria Llompart per a l'oceanògraf Miquel Duran Ordinyana, que no pogué acudir-hi. El Francesc de Borja Moll anà a parar al Gremi d'Editors de Balears i el recollí Miquel Ferrer. L'Emili Darder fou per a la mestra i historiadora Catalina Moner. L'agrupació Aires Sollerics, encapçalada per Guillem Bernat, fou reconeguda amb el premi Bartomeu Oliver, i el programa d'IB3 Ràdio El crepuscle encén estels, que dirigeix Pere Estelrich, s'endugué el Miquel dels Sants Oliver. El guardó que reconeix la tasca d'una persona jove fou per a l'investigador en Economia i Turisme Jaume Garau i el del voluntariat lingüístic que fa la junta de l'OCB, per a la filòloga Maria À. Melis. L'únic premi que sortí de l'Illa va ser el Gabriel Alomar, entregat al Club Super3.
La gala, presentada per Joan Carles Palos i Elisabet Carnicé, fou amenitzada per la música de Glissando, els primers a actuar; l'humor de Miquel Àngel Llonovoy; la representació d'Iguana Teatre i la veu de Maria del Mar Bonet, que amb els Blauets de Lluc i el pianista Dani Espasa posaren punt final a l'esdeveniment amb el cant de La Balanguera.
L'únic representant del PP a la festa fou Julio Martínez, de l'Ajuntament de Palma. No hi faltaren, però, els batles de Sant Llorenç, Mateu Puigròs (amfitrió), i Capdepera, Rafel Fernández. També hi assistiren Francina Armengol, Teresa Riera, Joan Font i Joan Lladó, Nanda Ramon, Toni Verger i Aina Rado, entre d'altres.
Será assi mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquin, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado.
Com aquesta ordenança del 1764, en que les autoritats militars de Mallorca remetien als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca, la prohibició de l'ús del mallorquí o català (digau-li com vulgueu), i la obligatorietat d'aprendre i usar el castellà i res més que el castellà, se'n poden comptabilitzar a centenars, entre Mallorca i Catalunya; qualquna de les ordenandes que manava la prohibició de l'ús del català i la obligatorietat d'usar sempre la llengua castellana, especificava diferents castigs a tots aquell que no obeís l'ordenança en qüestió (un dels càstigs que havia legislat l'imperialisme castellà, era el de que aquell que no obeís el que dictava l'ordenança, només es podia alimentar de pà i aigüa). Avui dia, estant suposadament dins d'una democràcia, i dins d'un Estat modern, resulta que aquesta aquesta democràcia i aquest suposat Estat modern, segueix perseguint la llengua catalana, i aquesta Estat anomenat Espanya, segueix entestat en el diseny d'un Estat de matriu castellana, ignorant mitjançant legislació, a totes les demes llengües, cultures, i territoris que el formen.