algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Tramuntana: un patrimoni a l'espera de millorar

D'aquí a cinc anys, una comissió avaluadora es tornarà a reunir per analitzar l'estat de la Serra i decidir si manté el títol que se li va atorgar el 27 de juny passat. Només 878 paratges de tot el planeta gaudeixen del reconeixement de la Unesco

122354

A la serra de Tramuntana, les muntanyes i la mar tenen una fructifera convivència que fa que aquest sigui un paisatge únic.

Lluc García

El 27 de juny passat, la Unesco declarà la serra de Tramuntana Patrimoni Paisatgístic de la Humanitat, una denominació de la qual tan sols gaudeixen 878 paratges de tot el planeta. La serralada mallorquina va veure reconegut el seu paisatge singular, que revela unes imatges on mar i muntanya es fonen un devora l'altre, creant llegendes i inspirant artistes. Amb la declaració esmentada, l'organisme internacional emeté un expedient que preveu la justificació de la designació com a Patrimoni de la Humanitat, com també una sèrie de compromisos que s'han d'adoptar per conservar-la. Cal pensar que, d'aquí a cinc anys, una comissió avaluadora es tornarà a reunir per analitzar l'estat de la Serra i decidir si manté, o no, el títol de Patrimoni Paisatgístic.

La primera mesura que es manà adoptar fou la creació d'un òrgan encarregat de gestionar aquest espai natural, un mecanisme i gestió legislatiu que en garanteixi la salvaguarda. Aquesta passa es va fer a principi del mes passat, quan s'anuncià la junta rectora del Consorci de la serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat, que encapçala la presidenta del consell de Mallorca, Maria Salom.

Entre els requisits que cal complir per conservar la denominació de Patrimoni Paisatgístic, figura la continuació de la feina duita a terme i proveir les entitats dels recursos necessaris perquè aquesta vagi endavant. També es demana la redacció d'un programa de desenvolupament econòmic en el qual el benefici recaigui sobre la gent que cuida els paratges de la serralada, a més del foment del comerç i del sector primari. El seguiment d'un pla de restauració del patrimoni és un altre dels punts en qüestió, com també els que fan referència a l'educació. Així, s'exigeix no tan sols que es fomentin les excursions escolars, sinó que s'estimuli igualment la investigació en l'àmbit universitari. El darrer compromís implica la gestió de visitants de la Tramuntana per evitar-hi impactes negatius i la massificació.

Per altra banda, es preveu que la finca de Raixa aculli el centre d'interpretació de la Serra i ja s'han elaborat partides en aquest sentit. Aquesta possessió serà el lloc indicat per acollir tot tipus d'informació de sobre la serralada mallorquina, de manera que el visitant pugui fer-se una idea clara del que hi pot trobar i com hi pot arribar. Un altre aspecte en el qual s'espera una inversió és la millora de la xarxa de refugis per a la Ruta de la Pedra en Sec. Altres qüestions a tenir en compte són línies de subvenció del Ministeri de Cultura per a la restauració de patrimoni, de les quals ja s'ha aconseguit una primera partida de 44.392 euros, destinada a reparar els quatre rellotges de sol de la Serra. Per acabar, es vol aprofitar el prestigi de la denominació obtinguda i obrir portes per aconseguir convenis amb grans empreses.

Una ruta amb camins tallats

A l'espera de l'aprovació del pla especial per a la Ruta de la pedra en sec, encara són molts els trams tancats a la serra de Tramuntana de camins reconeguts com a públics però que s'acosten a indrets de propietats privades.
Es troben en aquesta situació senders com els que van de Bunyola a Valldemossa i de Bunyola cap a Lluc. A més, tampoc no són del tot accessibles els recorreguts que uneixen Esporles i can Boi, la Trapa i Estellencs i el tram del Rafal en l'etapa que enllaça Estellencs amb Esporles. Crida l'atenció que a la plana web del Consell de Mallorca, en l'apartat dedicat a les diferents parts de la ruta, aquestes tenen la llegenda 'sota construcció'.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris