nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

“Un gest noble li va costar la vida”

La societat barcelonina ret homenatge al poeta valencià Salvador Iborra

122322

Les espelmes serviren dimarts a la nit per recordar Salvador Iborra.

Carles Domènec

La gent del barri Gòtic de Barcelona reté dimarts passat un trist homenatge al poeta Salvador Iborra Mallol (València, 1978 - Barcelona, 2011), col·laborador de dBalears, assassinat el 29 de setembre a la matinada a pocs metres del seu domicili. La resposta popular continuà dimecres amb un gest de caràcter universitari. La lliçó inaugural del màster en Art, Literatura i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra s'inicià amb la lectura de dos poemes d'Iborra, un d'ells inèdit.

Des que Salvador Iborra trobà la mort pels estrets carrerons del barri Gòtic, molts veïns i amics del poeta s'acostaren al portal de casa seva per deixar-hi flors, dibuixos, pistatxos, articles i notes de condol. Dimarts a la nit, un camí d'espelmes recorria el perímetre del carrer fins a la plaça de Sant Just, a pocs metres d'una de les esglésies més antigues de la ciutat i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Un centenar de persones escoltà un manifest en memòria d'Iborra. De manera espontània, molts ciutadans encengueren petites bugies, que ubicaren al costat d'un retrat seu de grans proporcions.

Iborra vivia a Barcelona, perquè hi estudiava un màster a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus professors el recordaren dimecres, amb la col·laboració del seu íntim amic Sebastià Bennasar en la selecció dels textos, en la sessió inaugural d'aquest any. "La mort es fa especialment cruel, injusta i obscena", afirmà Miquel Berga, coordinador del màster, qui recordà que "Salvador volia recuperar la bicicleta que li havien robat a un amic, una circumstància tan trivial, aparentment menor, però no exempta d'una dimensió poètica". Berga sentencià que "un gest noble li costà la vida" i afirmà que "la mort no ha respectat la intensa vida interior de Salvador".

Després d'un intens minut de silenci, Berga, acompanyat del filòsof Eugenio Trías i del professor Antonio Monegal, recità dos poemes del homenatjat. El primer forma part del seu tercer poemari, Els cossos oblidats (2009, Premi Jaume Bru i Vidal). El segon, inèdit i titulat Berceuse, fou una cançó de bressol, "carregada d'ecos estranys i premonitoris i amb l'aire inevitable d'un epitafi". Bennasar recuperà els versos del nou poemari que Iborra preparava. El poeta havia publicat abans Un llençol per embrutar (2003) i Les entranyes del foc (2005, Premi Domènec Perramon).

Poema Inèdit

BERCEUSE

Són massa coses que no es poden escriure o contar,
ho sospiten: la paraula segueix una ruta totalment distinta,
la memòria metafísica d'una tardor, mil anys immòbil,
la promesa que amb un rugit terrible s'arrossega pel terra,
el temps que no existeix, que s'eixampla en totes direccions,
els pensaments, encara més veloços, que ofeguen a terra ferma
mentre s'encén una cigarreta el viatger i la ciutat es doblega
sobre si mateixa, absurda, parlant un idioma desconegut.
Per un breu instant, molt breu, tan breu que és quasi imperceptible
caic de ple en el meu propi fons, em sedimente com una gota de pluja
i ningú ho nota. Avance a les palpentes massa dèbil com per entendre,
xicotetes explosions, infinits altres anònims que es confonen,
Barcelona entre línies, des de la finestra de la meua cambra funerària
cobeja les empremtes d'una nova Gal·lilea, massa endurida, massa seca,
sacrifica dòcilment la poca llum del capvespre i jo, tan mortal,
plorant inútilment fragments d'un món, sóc una pobra consciència que gemmina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris