cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Al meu cappare, Tomeu Fiol

No, no ens ha de fer por
entrar en el silenci.
Bartomeu Fiol

En cap cap hi cap que t'hagis mort, Tomeu Fiol. Una telefonada i, quasi a l'hora, un correu electrònic m'han fet arribar la notícia del teu decés. M'ha agafat escrivint, al jardí d'aquest agost aquest capvespre en què el cel s'ha començat a encapotar com si ja volgués anunciar-me una mala nova, i allò que sembla que sempre es diu per compromís quan et parlen d'un mort, m'ha passat a mi. Se m'ha fet una bolla dins la gargamella i m'ha costat enviar saliva. Not un cert tremolor als dits mentre escric aquesta nota de comiat, intentant endurir el meu gest per no defallir.

Fa just dos mesos vares tenir l'amabilitat d'enviar-me un correu, felicitant-me per haver estat avi i convidant-me a ca teva a passar un capvespre plegats per parlar de poesia, del món i de la bolla. I tot just ara, quan encara no he pogut donar resposta a la teva amable invitació, només puc parlar-te com es parla als morts, des de la distància i la reverència. La vida ens ha passat com una glopada. Et vaig conèixer fa una quarantena d'anys, quan un grup de joves que aspiràvem a ser pobres vam editar una revista sota el títol de Domini Fosc, un clar homenatge a Rosselló-Pòrcel, i jo vaig passar pel teu pis del Camp Rodó per recollir el poema que vares tenir l'amabilitat de cedir-nos, un homenatge per cert també a Rosselló-Pòrcel. De llavonses ençà hem compartit alguns moments, jurats literaris, presentacions, lectures poètiques. Ara, de cop i volta, em trob que no puc passar per ca teva, compartir la teva lleonera, parlar de llibres, agrair-te els teus articles, el pròleg del meu Quadern de manobre.

Els crítics, i fins i tot els suplents dels crítics de la parenta pobra, com tu mateix t'anomenaves quan escrivies articles al diari sobre poesia, seran els encarregats d'explicar la teva obra, tan essencial pel que significa la poesia. Ara mateix eres el nostre cappare, i per mi, el teu llibre Calaloscans, és un dels primers que em varen fer comprendre que era possible fer poesia en català, tot just quan jo era un jove aprenent. Amb tu, estimat Tomeu, i vull acabar com he començat, fent un homenatge a la teva manera de posar títol als llibres, mai podré fer cabal.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Marta, fa mes de 9 anys

Ho escriu Joan Perello. Esta a dalt a l'esquerra

Valoració:2menosmas
Per tomeu, fa mes de 9 anys

Estaria bé que posàssiu qui és qui escriu aquests articles

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris