algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Robatoris i venda: el patrimoni històric s'esfuma

Mallorca no ha estat aliena a l'espoliació patrimonial, produïda tant pels robatoris com per la venda injustificada d'objectes d'incalculable valor material i emocional

126728

Algunes de les peces recuperades del castell de Santueri.

La comissaria de Santiago de Compostel·la rebé fa just una setmana la denúncia de la desaparició del Còdex calixtí, una guia per a peregrins del segle XII d'un valor històric incalculable. Potser aquest robatori és notícia, però no és cap novetat. Basta remuntar-se quatre anys enrere, quan uns lladres mutilaren la Cosmografia de Ptolomeu (segle XV) a la Biblioteca Nacional per endur-se'n els fulls més valuosos. Mallorca no ha estat aliena a aquests tipus de delictes. "Aquí no s'ha produït cap robatori de la categoria del Calixtí, encara que sí han desaparescut objectes que tenen un alt valor espiritual i material", explica l'historiador Guillem Rosselló Bordoy. Un retaule gòtic amb una pintura de la Verge fou sostret del Museu Diocesà, el mateix destí que va tenir un encenser de l'època islàmica (segle XI) que es guardava a la Societat Arqueològica Lul·liana.

Però l'objecte robat de més valor, segons apunta Rosselló Bordoy, potser sigui una peça de ceràmica islàmica del segle X que es trobava en el Museu de Mallorca. Aquesta obra desaparegué a mitjan anys 80. "Fou un robatori molt important perquè es tractava d'una peça única i excepcional, que ja va tenir un significat molt gros quan es descobrí i es restaurà", assenyala. Un dels caos més recents fou el de l'espoliació patida al castell de Santueri a final dels anys 90 i principi del 2000.

On van les obres desaparegudes? La majoria acaben en el mercat negre, on "sempre hi ha bojos disposats a comprar-les", afirma l'historiador mallorquí. Però els robatoris no són l'única causa de pèrdua de patrimoni històric d'un país. Tal vegada la desídia de les autoritats sigui una xacra encara pitjor. "A Mallorca mai no hi ha hagut interès per salvar el propi patrimoni", aquesta és la sentència de Rosselló Bordoy al respecte. La llista objectes perduts de l'historiador illenc és llarga i dolorosa: els bous de Costitx, el cap de bou de Son Mas, la cimera del rei en Jaume, la col·lecció Planes, les ceràmiques almohades trobades el 1938 i que sortiren d'amagat després de la Guerra Civil... I molts altres bocins d'història que s'han evaporat de Mallorca. "S'ha venut tot el que es podia vendre", apunta Rosselló Bordoy.

"Les èpoques més propícies per a aquests fets foren durant els anys 20 i després de la Guerra Civil. Moltes col·leccions privades se n'anaren mitjançant compravendes legals o il·legals", afegeix. Què hi ha de la seguretat del patrimoni que resta a l'Illa? Està garantida? Potser la resposta a aquesta pregunta sigui una altra història.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris