cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

“Catherine ha estat el meu suport”

Michael Douglas parla de la seva malaltia i dels projectes futurs des de Costa Nord

Un poc més prim, però amb bona cara, Michael Douglas agafa seient a Costa Nord. Parla obertament, sense el típic "sobre això no responc". Després de les salutacions de rigor, defineix el darrer any i mig com a "dur". "Estic bé de salut -assegura-. Ara, vaig una vegada cada mes a l'hospital perquè em facin una revisió. Això durarà un any". Sobre Catherine, declara que "fa molta feina: ha acabat dues pel·lícules i aviat en començarà una altra, Rock of ages, que és un musical per al cinema". Quant a l'actualitat illenca, reconeix que està molt content i orgullós que la serra de Tramuntana hagi estat declarada Patrimoni de la Humanitat: "Serà molt bo per a l'Illa, atès que vindran més turistes. Em sent orgullós que sigui així, perquè crec que Costa Nord no ha estat un mal projecte".

Què sentíreu quan el metge us digué que teníeu càncer?
La decepció de saber que havia entrat en la fase 4, la més seriosa. Jo havia avisat els meus metges que tenia un problema, però ells no el detectaren fins passats vuit mesos. Si hi ha ningú que noti problemes a la boca o que li fa mal, ho ha de comunicar al metge. Respecte del moment en què m'ho revelaren, quan vaig saber que les possiblitats de recuperació eren de 60 contra 4. Aquest percentatge de supervivència em permeté no pensar mai en la mort. Em vaig preparar per rebre quatre sessions de quimioteràpia i set de radiació.

Tenim entès que un altre problema va ser la premsa, pel setge a què us sotmeté.
Bé, la premsa, a Nova York, és difícil... Ells tenen la teva adreça i saben quan portes els nins a escola. I si, a més, estàs malalt, cerquen la foto pitjor. Ha estat també difícil per al meu pare.

Com és la vostra vida ara?
Quan ja tens tants d'anys com jo, et tems que la teva carrera també canvia. He deixat de ser el jove amb la protagonista guapa per ser el pare del jove. En tot cas, el negoci del cinema també ha canviat i ara no està en el millor moment. Hi ha menys rols i els guionistes bons passen a la televisió com a guionistes i productors, perquè allà els beneficis són més grans.

Catherine ha estat amb vós tot el temps?
No s'ha mogut de devora meu i ha callat el que li passava per estar pendent de mi.

Parlem del vostre fill Cameron. Té 32 anys i és a la presó. Era DJ i féu un film amb vós i amb el padrí. A aquesta edat, vós ja havíeu guanyat un Oscar per Algú volà sobre el niu del cucut. Ha fallat res?
Tal vegada sí, però no ho sé. El que li ha passat ha estat, en part, per les companyies que ha tingut.

Com ha seguit Cameron la vostra malaltia?
Amb preocupació. Sempre ha estat al meu costat. M'ha arribat a telefonar tres i quatre vegades i s'ha posat molt nerviós pel que contava la premsa. Per això, com que no estava gaire segur del meu estat, cada vegada que l'he vist m'ha mira de molt a prop, com si m'examinàs, per assegurar-se que em trob bé. Ell ara passa moltes hores al gimnàs i és molt optimista sobre el seu futur, perquè el procés haurà de continuar una vegada que hagi sortit de la presó.

Parlem de la vostra exdona, Diandra. Us ha endinsat en judicis per reclamar una part dels beneficis de Wall Street 2...
És estrany. El Jutjat de Nova York ha dictat sentència. Ella hi presentà una apel·lació i la hi rebutjaren. Ara torna a apel·lar, però si vol continuar amb el cas, ha d'anar al Jutjat de Califòrnia. Crec que algú l'aconsella... l'únic que en sé és que els missers estan contents.

Què voleu fer en el futur?
No em veig com a productor, llevat que m'arribi cap projecte interessant. Ara, estic més concentrat en la família i en el desarmament nuclear.

Per què tornau cada any a Mallorca?
Perquè als meus amics els fa molta il·lusió, perquè a Catherine li encanta l'Illa i perquè crec que és un lloc màgic. Pens que hi ha molta gent al món a qui agradaria tornar a Mallorca cada any: és màgica i tranquil·la i és plena d'espiritualitat.
Confessa que als Estats Units no hi arriba la informació sobre casos de corrupció a les Balears. "Ja en tenim prou amb la nostra", si bé reconeix que li agradà "l'encaixada de mans entre Antich i Bauzá -en pronuncia els noms sense que ningú els hi hagi apuntats- el dia del traspàs de poders: això és un bon senyal".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris