algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Vinils: el futur de la música mira al passat

Botigues, discogràfiques i músics de Mallorca tornen a recuperar aquest format clàssic, que en el temps de les descàrregues d'internet a poc a poc recupera terreny als CD

51998

Vinils !Tornan!.

Fa poc més d'un any i mig, qui escriu aquestes línies visità Londres amb la intenció de millorar el domini de l'anglès. Durant aquells dies, em vaig adonar que moltes de les botigues de discs que hi havia vist en una ocasió anterior havien tancat. Alhora vaig comprovar que les que quedaven obertes apostaven força pel format vinil i bona part ho feia amb exclusivitat. Aquest format, sigui per moda, nostàlgia o perquè resisteix bé la crisi del sector gràcies a uns "encants" difícils de piratejar, torna a reclamar el seu lloc en el mercat de la música.

L'empresari autònom gallec Xavi Loureiro decidí obrir una botiga de vinils a Palma la tardor passada, una iniciativa cridanera, ja que cada cop són menys els establiments de discs que es poden veure a Ciutat. Indrets com Zona Records, Discoloco, La Pera discos i la cadena Palma Rock han tancat gradualment els seus comerços al ritme que els ipods han menjat el terreny als discmans. "Hi ha botigues de vinil a Compostel·la, Vigo, la Corunya, Lleó..., moltes ciutats d'arreu de l'Estat en tenen un parell, però aquí, a Palma, no n'hi havia cap", comentà Loureiro al seu local a la galearia Oms. La crisi, que el deixà sense feina, l'encoratjà a dur endavant aquesta iniciativa. "Si has d'invertir doblers a muntar un negoci, millor fer-ho d'una cosa que t'agradi", afirma. Tot i això, no s'aventura a parlar d'una resurrecció d'aquest format, "crec que és una pujada de vendes bastant minoritària". Així mateix, afegeix que "l'experiència d'escoltar un vinil és totalment diferent a la de l'MP3, un format que està molt bé per a la gent que es mou molt, però que no aporta el mateix a l'oient".

Just el contrari opina Toni Vives, de Xocolat Centre, que no dubta de la pujada de la demanda d'aquest format. "Darrerament, surten bastants vinils de diverses novetats", confirma Vives, qui fa poc més d'un any instal·là a la seva botiga una secció dedicada al vinil de segona mà i que realitza gran part de les seves transaccions de venda a través d'Ebay, moltes de les quals provenen de l'estranger. "Tot i l'evident crisi del sector, la demanda del vinil ha pujat i s'ha posat de moda com un objecte de culte", comenta. A més, apunta que "sempre ha existit el comprador de vinil, però ara s'està sumant nova gent a aquesta tendència".

Una visió més contundent arriba de Punkaway records. El seu director, Peter Terrassa, és també l'organitzador de la Fira del disc, que ja acumula onze edicions i es nega a sucumbir a la crisi del sector. "El CD està mort", afirma sense dubtar-ho i adverteix que la venda de vinils "cada any augmentarà". Per Terrassa, la indústria musical té actualment dues opcions: "el negoci per internet i el col·leccionisme, en què triomfa el vinil". També assenyala que aquest format és el més adient per a gèneres com "el punk o el garage, perquè el vinil aconsegueix un so molt especial, sobretot a les guitarres".

Des del naixement del rock'n'roll molts han estat els estils musicals que han agafat forma a partir del vinil. "El single en vinil de 7 polzades és el format del pop per excel·lència", assegura el periodista musical Joan Cabot, que, amb Xisco Vargas, engegà a final de l'any passat el projecte Bubota Discos, una discogràfica mallorquina que pretén editar treballs exclusivament en format vinil. El setembre passat publicaren la primera referència, When Little Johanna Dances / Pine Box Rock, de Marzipan Man, i acaben de treure el seu tercer single, amb Gran Sol com a protagonistes. "Més que un segell ens consideram una cooperativa d'amics i esperam treure unes 4 o 5 referències de grups locals a l'any", manifesta Cabot. El motiu del naixement de Bubota Discos?. "La càrrega fetitxista del format vinil, tot un objecte de col·leccionisme. Tanmateix, tot i ser un format que reviscola, les vendes encara es troben per davall de les del CD", afegeix, i defensa que el format ha sobreviscut pel "misticisme i el culte als objectes propi del rock"

Què en diuen els músics? Alguns ja opten per treure alguns discs exclusius en aquest format. És el cas dels binissalemers Papa Topo, que han editat els dos senzills en aquest format, i dels veterans de l'ska-punk Dinamo, que editaren Psiclotimia, un avançament amb 6 cançons del nou disc, exclusivament en vinil. "Era una cosa que ens feia molta il·lusió fer, ja que quasi tots tenim a casa un reproductor de vinil. És un treball amb un encant diferent amb el qual feim una aposta per allò retro", afirma Jaume Cerdà, trompetista de la banda. El músic conclou que aquest format és el més adequat per a la música, perquè "l'acte de punxar el vinil fa que prestis molta més atenció al que sona".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per EP, fa mes de 9 anys

Piratejar un vinil és molt fàcil: te'l passes a casette (rec play, per a qui no se'n recordi).

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris