cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

Ciutadella vibra amb el toc de flabiol

El jaleo es torna a apoderar de la ciutat el dissabte de Sant Joan amb milers de persones, moltes mallorquines. L'ensurt de la festa: la caiguda del Caixer Capellà

49798

Els cavalls esdevenen el veritable batec de la festa a Ciutadella.

Ferran Aguiló - S.C.

Ciutadella, la capital de la festa, ja torna a ser màgica. A les dues del capvespre, el so de tambor i del flabiol, que fa embogir milers de santjoaners d'aquí i de fora, transformà ahir definitivament la ciutat que, fins demà dematí, continuarà inserida en la disbauxa i la bogeria col·lectiva. L'entusiasme, l'afecte i la generositat de centenars de famílies que obren les cases a tothom. L'esperit somiat que, desgraciadament, només es fa palès amb tanta intensitat els dos dies de festa. Ahir vam consumir el primer. I prou accidentat.

La inesperada, i sempre inoportuna, caiguda del Caixer Capellà, Florenci Sastre Portella, que quedà ingressat, obligà el seu germà, Josep Sastre, a substituir-lo en ple Caragol del Born. La nova Capellana va demostrar l'experiència, fruit de la seva anterior presència a la colcada. Es tracta de la segona substitució del primer any de bienni, afegida al Caixer Pagès de Tramuntana, qui delegà ahir en el seu cosí Cristòfol Bosch.

El ritual més esperat cada any a Ciutadella fou, ja ho hem dit, el que té lloc a les dues del migdida, quan tota la població va embogir davant cal Caixer Senyor d'aquestes festes. Puntualment, un poc abans de les dues el flabioler de les festes, Sebastià Salort, es va dirigir a cal Caixer Senyor -dalt la somereta i entrant colcant fins dins l'entrada de cal noble- entre la gernació i la bulla que omplien els carrers de davant la casa senyorial de Manuel Soto Martorell. El Caixer Senyor, després de minuts i minuts de càntics santjoaners, com Davallada de la mola, i sentits aplaudiments i crits de Ciutadella, Ciutadella, va donar permís al flabioler per començar a fer el replec de cavallers i caixers, previ al Caragol del Born.

El veterà Sebastià Salort, que ja suma 21 anys complint amb aquest emocionant protocol, sonà el tan esperat primer toc de tambor i flabiol. Abans, però, uns segons de respectuós silenci entre els milers de santjoaners, mentre Sebastià pujava les escales de Cal Duc. "Caixer Senyor, em donau vós permís per començar el replec?". I, com cada any, el prec del flabioler va tenir resposta del Caixer Senyor del bienni, Manuel Soto Martorell, prèvia a l'esclat col·lectiu al carrer del Santíssim. "Sebastià, ja pots començar", li digué.

Després, i entre crits de 'lloc, lloc', la somereta va aconseguir sortir i començar el replec. Va ser com sempre un dels moments més delicats per al flabioler i, tot i la consciència major que de cada any regna més, la marxa de cal Caixer Senyor va costar. D'aquesta manera, es donava començament a les festes de Sant Joan 2010.

Ja el capvespre, la tasca del replec dels 96 cavallers de la colcada va permetre arribar a hora al Born, on milers de persones omplien cada pam de la plaça, tot esperant l'entrada del Caixer Senyor. A les sis, com marca la tradició, el noble de cal Duc va enfilar el camí de prop de 80 metres que el separava de la banda. Féu una pausa, entre l'esvalot de la gernació i començà a córrer al galop. A cada passa que feia el seu cavall Nin, més s'obria la multitud. Com un acordió a l'espera de la nota més màgica imaginable. Entrà el Caixer, féu un bot i els primers sons del Postillón de la Rioja embogiren com mai Ciutadella sencera: l'apoteosi en l'epicentre festiu de les Illes i del món sencer, la màxima expressió del cel a la terra.

L'esclat de bulla va ser tan intens que va fer oblidar la caiguda patida minuts enrere del Caixer Capellà. L'altre caixer substitut, l'amo de l'Albranxella, Cristòfol Bosch, gaudí com mai del seu càrrec de Caixer Pagès. L'hora de caragol passà entre olés, bots, molt de jaleo i gin i, fins i tot, algun ensurt, com el patit per un cavaller que caigué de manera espectacular, tot obligant la banda a aturar el jaleo. Tres voltes de braços alçats sostenint les potes del cavall en l'aire, de crineres al vent, d'esvalot col·lectiu, tots guiats pel so centenari i ancestral que el flabiol escampa per tota Ciutadella, convidaven a la festa amb una plaça embogida i joiosa. Aquesta felicitat eterna és retrobada per Ciutadella cada dissabte de Sant Joan, que finalitzà amb les corregudes a la plaça i les primeres tres voltes a Santa Clara.

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per teo, fa mes de 10 anys
Ala ves.........
Ja estic fart de tanta seguretad,si vols estar segur no surtis de ca teva.
Valoració:4menosmas
Per Festa sí, però segura, fa mes de 10 anys
En un temps en què l'Administració pública exerceix un control extrem en matèria de seguretat, com és el cas de les exagerades mesures que seguretat que obliga a aplicar a les empreses, resulta incomprensible com la mateixa Administració consent que es celebrin festes tan perilloses, en les quals sempre hi ha ferits de diversa consideració, i fins i tot qualque desgràcia irreversible.
Els responsables polítics no actuen de la mateixa manera en matèria de seguretat en llocs de treball que en festes ¿per què? Seria interessant que la Fiscalia obrís una investigació sobre com s'autoritzen aquestes festes (no només a Ciutadella, sinó a qualsevol altre poble) tan perilloses, i que s'aclareixi la responsabilitat de cadascú. És una imprudència temerària.
Festa sí, però amb seguretat.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris