algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Amin Maalouf, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010

52924

Maalouf és el Príncep d'Astúries de Lletres 2010.

Kote Rodrigo

L'escriptor francolibanès Amin Maalouf ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010. La seva obra, traduïda a més de 20 idiomes, el situa com un dels escriptors contemporanis que més ha aprofundit en la cultura mediterrània, representada com un espai simbòlic de convivència i tolerància.

La decisió s'ha fet pública avui a les 12.00 hores a l'Hotel de la Reconquesta d'Oviedo, després de les deliberacions del jurat que duu reunit des d'ahir a la capital del Principat.

Amin Maalouf (Beirut, 1949) va treballar com a periodista a Beirut i va ser enviat especial al Vietnam i Etiòpia. El libanès va rebre el Premi Goncourt el 1993 per la seva novel·la 'La Roca de Tanios'. La seva literatura barreja la realitat històrica amb la ficció, i actua com un pont entre orient i occident.

El guardó de les Lletres està dotat amb 50.000 euros i una estatueta dissenyada per als Premis per l'artista Joan Miró. En l'edició de l'any passat, el premi va recaure en l'escriptor albanès Ismail Kadaré.

Amin Maalouf va néixer a Beirut, el 1949, en el si d'una família d'origen cristià. Va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat Francesa de Beirut i va exercir el periodisme al diari An-Nahar. El 1976 es va exiliar a França arran de la guerra civil libanesa. Allà va continuar la seva carrera periodística com a redactor en cap de Jeune Afrique, cobrint nombrosos esdeveniments com la guerra del Vietnam o la revolució iraniana. Des de 1985, Maalouf es dedica plenament a la literatura, en què va cultivar la realitat històrica i la ficció, l'assaig i la novel·la.

El 1983 va publicar el seu primer treball, 'Les croades vistes pels àrabs', un llibre sobre aquest període històric plantejat des de la perspectiva musulmana. Amb la seva primera novel·la, 'Lleó l'africà' (1986), va traçar cada dia una panoràmica del món mediterrani de començaments del segle XVI a través de la vida d'un viatger.

Entre els seus llibres de ficció figuren 'Samarcanda' (Premi Maison de la Presse, 1988) i 'Els jardins de la llum' (1990). Després ha publicat 'El primer segle després de Beatriu' (1992), una al·legoria sobre la divisió nord-sud, i alhora un al·legat a favor de la dona. El 1996, va presentar a Espanya Les escales de Llevant, una metàfora de les crisis d'Orient Mitjà, però també de l'estrip personal del seu autor.

En el seu segon assaig, Identitats assassines (1999), Maalouf analitza la noció d'identitat i les violentes passions que provoca. L'escriptor s'interroga sobre la dificultat d'assumir les diverses formes de llibertat i per què l'afirmació d'un mateix ha de comportar la negació de l'altre. Per aquest treball va obtenir el premi europeu d'assaig atorgat per la Fundació Charles Veillon.

El viatge de Baldassare (2000) és, en canvi, un cant a la tolerància i a la reunió entre les diferents cultures. El 2004 va publicar 'Orígens' i, en el seu últim assaig, 'El desajust del món' (2009), Maalouf es qüestiona si el convuls període actual podria portar a elaborar finalment una visió adulta de les creences i de les diferències de cadascun, així com del destí del planeta compartit per tots.

A més, ha escrit el llibret de l'òpera 'L'amour de loin', de la compositora finlandesa Kaija Saariaho, estrenada en el Festival de Salzburg de l'any 2000. Ha rebut, entre d'altres guardons, el Premi Goncourt per 'La Roca de Tanios (1993), el Prix Mediterranée i la Medalla d'Or d'Andalusia. Es doctor 'honoris causa' per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris