cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Qui és aquest que em mira?

La planta noble del Casal Solleric acull fins a 48 rostres de la pintora palmesana Maria Carbonero, una mostra restrospectiva inclosa en el projecte L'artista de l'any

50580

Maria Carbonero, davant una de les seves obres de grant format.

Jaume Morey

La planta noble del Casal Solleric és plena de mirades indiscretes i curioses. Són figures amb reminiscències de llocs llunyans però, a la vegada, amb una essència que les fa nostres i les acosta a la seva terra originària: aquesta. N'hi ha fins a 48 i et miren a tu dins la solemnitat de les diferents sales de la molt encertadament anomenada planta noble. Feia devers 13 anys que Maria Carbonero no exposava a Palma i ara ho ha fet per la porta gran, amb una retrospectiva que repassa els seus darrers 25 anys com a artista i que ha estat seleccionada per participar dins el projecte del Govern balear L'artista de l'any.

La mostra comença amb els seus inicis, quan festejà amb l'abstracció, que són representats al solleric a través d'un únic i petit quatre de prop de 20 centímetres de llarg i que data del 1983. A partir d'aquí, tot són cares. Mirades, per ser més exactes. I, encara que ella sigui conscient que "la gent diu que jo sempre faig el mateix", amb aquest viatge pels darrers 25 anys afirma que veu "perfectament que això no és vera". L'artista opina que "els rostres em diuen coses i cada un d'ells em conta una cosa diferent. Si no em transmeten res, el quadre no és bo".

Guillem Frontera, que juntament amb Bel Font és comissari de l'exposició, hi va afegir que "un primer cop d'ull als quadres de Carbonero ens dirà moltes coses, però en mirar-los per segona vegada serem fins i tot capaços d'establir un diàleg amb aquella figura. L'espectador, aquí, mira i és mirat". L'evolució d'aquests vint-i-cinc anys es veu també en l'ús del color i en l'origen dels seus retrats. Si bé en els primers anys ens trobam amb figures fines, nassos allargats i personatges del món de la faràndula espanyola, com toreros, gitanes i folklòriques i fins i tot algun retrat de Bette Davis, a poc a poc i influenciada en bona part pels seus viatges, les creacions de Carbonero s'han anat africanitzant.

Els llavis es tornen més molsuts, els nassos més grossos, les cares més marginades i el contrast entre els colors, també entre el blanc i el negre, és de cada pic més marcat. Tot i que aquesta evolució està ben definida dins l'obra de Carbonero, a la mostra del Solleric s'ha optat per un ordre temàtic més que no cronològic. Inclosa, ja ho hem dit, dins el projecte L'artista de l'any, l'exposició de Maria Carbonero ja s'ha pogut veure durant el mes de febrer al Museu de Menorca. En el Solleric hi estarà fins dia 23 de maig i, posteriorment, anirà també a la fundació Frax d'Alacant. Segons Pere Joan Martorell, director general de Cultura, "falten encara alguns espais per tancar fora de Mallorca i aquests podrien ser Barcelona, Londres o Berlín".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris