algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

“D'un cànon socarrat és el meu humil homenatge a un amic”

L'escriptor i col·laborador de dBalears Bartomeu Fiol reescriu un conjunt de poemes en record del recentment desaparegut Baltasar Porcel. Aquesta setmana sortirà l'obra al mercat

Si la setmana passada fou notícia per haver donat més de 222 llibres de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament de Palma, la publicació d'un "nou" llibre de poemes el du avui de nou a aquestes pàgines. D'un cànon socarrat (editorial Lleonard Muntaner) és un recull de poemes de joventut que l'escriptor ha recuperat i reescrit i que sortiran al mercat aquesta mateixa setmana.

Quin és el motiu d'aquesta recuperació?
Quan vaig donar per acabat, a començament de 2009, Quòdlibets de quòndans coetanis, vaig pensar que ja n'hi havia prou i que no faria cap més llibre de poesia. Però, ben aviat, tan sensat propòsit no ha tingut compliment. La bufetada de la desaparició d'un amic, Baltasar Porcel, i el desig de donar testimoni del meu agraïment envers la seva decisiva ajuda per donar a conèixer els meus intents, han estat el motiu que, inesperadament, m'hagi trobat embarcat en la tasca d'escriure -en bona part, reescriure- D'un cànon socarrat. Materials de 1957 i 1958.

Hi té res a veure Porcel, amb aquests textos, o simplement li dedicau l'obra?
Hi té molt a veure. La història es remunta a l'època en què ens vàrem conèixer, amb Baltasar, devers 1976. Durant 1957 i 1958, em va pegar la dèria d'anar fent uns intents de poemes, molt esburbats, que editava pel meu compte, fora de comerç, i que distribuïa entre els lletraferits de l'època.

Qui eren aquests lletraferits?
Francesc de Borja Moll, Bernat Vidal i Tomàs, Llorenç Villalonga, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Llorenç Moyà, Jaume Vidal i Alcover i Josep M. Palau, entre d'altres. També els repartia a una colla d'amics de la meva edat, entre els quals figurava, per descomptat, Baltasar Porcel. De bon començament, va ser un dels destinataris d'aquestes esvalotades plaquettes.

Heu tingut tot aquest temps el material al calaix?
Per descomptat, aquest material l'he tingut durant decennis del tot exclòs, com un intent fallit i desastrós de la meva joventut. Ha estat la desaparició del meu amic, que visqué amb mi aquella aventura inicial, la que provocà, la nit de Sant Joan, la meva arriscada decisió de provar de salvar uns textos que jo havia pensat sempre que eren insalvables.

Com es compon el llibre?
He hagut de reescriure uns textos que havien quedat tan grenyals, aprofitant el que m'hi ha semblat aprofitable, sobretot els temes expressats en els títols. Aquests textos reescrits en conformen una primera part. La segona part consta de 16 textos nous que expliciten l'homenatge a Baltasar Porcel, a qui va dedicat el llibre in memoriam.

Com s'explica que els vostres llibres tinguin uns títols tan estranys?
Bé, en el cas de Quòdlibets de quòndans coetanis, "quòdlibets" significa "qüestions pendents" i la meva obra ha plantejat un caliportal de qüestions, però no cap solució. Pel que fa a D'un cànon socarrat, aquest és un títol eminentment sarcàstic que fa referència al fet que una part de les plaquettes vaig fer enquadernar-les en un volumet que du, al llom, la indicació de Bordell de flames.

La setmana que ve, doncs, el Fiol actual es veu les cares amb el jove a les llibreries.
Més o manco. A partir d'ara, sols els lectors podran judicar si D'un cànon socarrat. Material de 1957 i 1958 és realment el que ha pretès ser o si haurà estat una pèrdua de temps.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris