cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

“La intervenció comunista ajudà en la caiguda dels republicans”

El periodista Llibert Ferri presenta avui a les 20.30 hores a la llibreria Àgora L'esclat de l'Est, en què repassa el canvi de la política de la Unió Soviètica

110902

Imatge d'arxiu del periodista i escriptor Llibert Ferri.

Francesc González

L'esclat de l'Est (Ed. Eumo) és un llibre de divulgació que repassa la situació sociopolítica dels països de l'Est des de la caiguda del mur fins avui dia, any en què se'n celebra el vintè aniversari. Amb un llenguatge directe de crònica històrica, el periodista Llibert Ferri presenta a la llibreria Àgora de Palma, avui a les 20.30 hores, la seva darrera obra.

Quan va començar el vostre interès per l'Europa postcomunista i el sistema marxista?
M'interressava des de jove, perquè pertanyo a una generació en la qual el marxisme en general, el marxisme leninista i, per tant, el comunisme soviètic van tenir un impacte en la nostra formació com a persones. Tot i que no m'he considerat mai un marxista radical, el seu ideari em calà. El meu primer contacte amb el comunisme en viu fou a Berlín oriental en un viatge en el qual vaig assistir a una convenció de joventuts comunistes.

Què hi vàreu veure?
La visita fou impactant i no en un sentit positiu. Vaig veure que el país vivia una situació tètrica, lúgubre, on hi havia una sensació de vigilància, captivitat i una gran llosa sobre la ciutadania.

La ideologia sempre és present en les vostres obres.
És inevitable parlar de les ideologies que ens han marcat tots els que hem nascut en el segle XX. Encara continua marcant, però cada vegada menys. Les noves generacions es plantegen l'anàlisi de la societat a fi d'arribar a un equilibri de seguretat i autosuficència fora de la ideologia. Ara s'analitza segons el moment, les circumstàncies i amb cert pragmatisme. En canvi, per nosaltres, era una mena de doctrina que et queia a sobre i que et deia que allò salvaria el món, però que no arreglaria res. Allò que feia era espatllar-lo més encara.

Com ha estat la vostra corresponsalia a TV3 i com us ha influït?
La meva curiositat em va dur a estudiar periodisme i l'any 1984 vaig entrar a TV3. Vaig formar part de la secció d'Internacional i m'encarregava dels països de l'Europa de l'Est, ja que hi havia símptomes que passarien coses que efectivament succeïren. Amb l'entrada de Gorbachov, em vaig dedicar a seguir la perestroika. Quan vaig viatjar a la Unió Soviètica, el 1987, vaig constatar que començava a haver-hi escletxes en el model polític i social. Des de llavors, no ho he deixat.

L'esclat de l'est comença manifestant la diferència entre la teoria comunista i la seva pràctica.

El màrqueting era l'alliberment social i la redempció, però la realitat era una altra. Hi havia castes que mantenien l'hegemonia, les beneficiàries de la propietat de l'Estat que era pública. A més, hi havia un control social amb un règim policial basat en la por.

Però al llibre començau parlant de la Guerra Civil. Com hi influí l'URSS?

Jo no sóc historiador, però em sento identificat amb el corrent d'historiadors que creu que la intervenció de la Unió Soviètica a la Guerra Civil espanyola, en lloc d'ajudar la República, fou un factor de derrota. La República no només la mataren els feixistes interiors, les bombes alemanyes i italianes, el pacte de no-intervenció europeu d'anglesos i francesos i l'embargament americà; sinó que també la matà la intervenció soviètica que, malgrat que no hi volien intervenir, quan ho feren veieren que en podien treure benefici. Aprofitaren Espanya com a camp d'experimentació amb tècniques d'intervenció social.

Dieu que el comunisme era un "règim hiperestable". Per què va fracassar?

El marxisme leninisme com a moviment polític i ideològic és autodestructiu, perquè perd de vista que la felicitat de l'home i l'estabilitat de la societat. Són processos molt lents, no podem pensar que a cop d'eslògan i de control policial una societat es pugui transformar en alliberada, justa i equilibrada. Aquesta societat serà cada vegada més corrupta, amargada i descreguda. Els règims cauen perquè ningú no hi creu i ningú no creia en aquest règim soviètic.

Com ho definiríeu?
"Ells fan veure que ens paguen i nosaltres fem veure que treballem". Aquest era un acudit molt típic de la Unió Soviètica i que reflectia la realitat del règim. Tothom robava, ningú no treballava. Esclatà perquè era un cúmul de despropòsits, enganys i autoenganys que no s'aguantaven per enlloc. La perestroika intentà arreglar-ho, Gorbachov volia continuar creient en aquest règim i s'enfonsà amb ell.

I com sura fins avui, si és que avui creis que se'n surt?

D'aquell enfonsament emergeix un altre tipus de societat desestructurada en què no hi ha societat civil amb nivells de formació molt desigual. Cada país evoluciona cap a unes democràcies establertes als anys 80 i 90, amb un sistema neoliberal a Europa, lligats al Fons Monetari Internacional, que els imposa ajustaments econòmics importants, privatitzacions. Molta gent morí a causa de les condicions socioeconòmiques. Es pagà un alt preu, ara, tres anys més tard, pateixen la crisi econòmica mundial.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per toni, fa mes de 11 anys
EL TRIOMF DEL BAND REPUBLICÀ(AUTODENOMINAT ROIG), HAGUÉS ESTAT EL TRIOMF DE L'ESTALINISME
GRACIES A DEU QUE GUANYAREN ELS NACIONALS.
Valoració:-13menosmas
Per maria, fa mes de 11 anys
No us ho perdau, és un professional de cap a peus
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris