algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Contenció del teixit cultural

La producció cultural presenta una certa estabilitat a Balears, però durant el 2008 ja començà a estar marcada per la crisi

El teixit cultural de les Illes Balears pateix un ressentiment relatiu. Així ho confirma l'Informe econòmic i social que es presentà aquesta setmana i que destaca que durant el 2008 el sector fou "capaç de plantar cara a un context econòmic feble", encara que queden palesos "determinats indicis de contenció del ritme d'activitat". La producció de les arts escèniques són les que millor aguantaren el temporal de crisi de l'any passat, mentre que el ram editorial o la producció cinematogràfica han estat els que més han patit una reducció tant d'activitat com d'usuaris.

El Teatre de Manacor i el d'Alcúdia són els espais destacats com a dinàmics juntament amb el Principal, que "agafà embranzida després de la reobertura" i muntà un total de 40 representacions. Així mateix, aquest sector patí retallades pel que fa a les mostres i certàmens teatrals. Mentrestant, el Circuit d'Arts Escèniques (CRE) incrementà un 66,7% el nombre de companyies registrades.

Quant a l'àmbit musical, la memòria elaborada pel Centre de Recerca Econòmica es remet a les dades del Ministeri de Cultura per comptar l'activitat en aquest camp. Segons Madrid, a les Balears hi ha 136 formacions, la major part de les quals són corals i bandes. Val a dir que aquestes xifres no tenen en ment bona part de la producció musical que, ara per ara, no està aglutinada, excepte al nou portal Musicaib.

Durant el 2008, tan sols s'organitzaren 35 esdeveniments relacionats amb la música, 25 dels quals foren festivals. És una xifra inferior a la del 2007, quan se'n dugueren a terme 39. L'estiu és quan es concentra la major part d'aquesta activitat, en què destaquen les de música clàssica com el Festival de Pollença i el de Deià.

Respecte dels agents cinematogràfics, el CRE fa constar "l'escàs arrelament" d'aquesta indústria a Balears a través de "l'activitat de dues productores pròpies". Malgrat això, s'ha de tenir en compte que una reivindicació històrica de l'Associació de Cineastes és que molts han de partir fora de l'Arxipèlag per poder realitzar la feina, cosa que també repercutiria en aquest informe. Tot i això, els cinemes de les Illes reduïren considerablement el nombre de projeccions l'any pasast. Així, les sales minvaren la programació un 12,2%, "que acumula un descens del 24,6% al llarg del darrer quinquenni", apunta l'informe. L'oferta de films tampoc no sobresurt dins el rànquing de l'Estat. A Balears, se'n projectaren 426 el 2008, una xifra molt inferior als 951 que es pogueren veure a Madrid i als 905 de Barcelona. Els certàmens cinematogràfics illencs també davallaren i passaren de 7 a 9.

El sector editorial tampoc no va ampliar el nombre de títols editats (1.039), encara que sí que en va incrementar el tiratge. Tanmateix, destaca que moltes de les obres inscrites en el registre de l'ISNB són avalades pel sector públic. Les traduccions d'obres al català tampoc no han estat un element clau a Balears, perquè el pes de les traduccions és d'un 24,5%, una dada ben diferent al 44,5% de Catalunya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris