Sense grans empentes per arribar davant de l'escenari i amb un públic més aviat ‘granadet', els Status Quo (SQ) tornaren ahir a Palma per oferir-hi el seu millor rock. Han passat deu anys d'ençà que els britànics actuaren a l'Illa, però ahir vespre demostraren que les velles glòries mai no moren. Això sí, tornen grans. Damunt l'escenari no hi hagué els grans bots d'altres èpoques, encara que Francis Rossi i Rick Parfitt ho donaren tot al Palma Arena. La sorpresa per molts fou l'escassa afluència de públic. Entre 1.500 i 2.000 persones escoltaren i revisqueren els temes dels incombustibles SQ, que repassaren els grans hits d'aquests quaranta anys de trajectòria. La seva estimada Caroline fou l'encarregada d'encentar el concert amb un Rossi sense la tradicional coa (se la tallà fa uns anys) i que intercanviava rialles i complicitats amb el públic.

L'ambient ‘acollidor' de la pista del velòdrom s'hi adeia. Entre els assistents, molts estrangers que viuen a Mallorca, ja d'una certa edat, que portaven els fills adolescents (i qualque nét) al concert per fer-los veure que la dita és ben certa: els vells roquers mai no moren. Era una vetlada acollidora i càlida, sobretot això darrer. Almenys això devia pensar el guitarrista i vocalista de la banda, que a cada punt treia el mocador dels calçons de tub per eixugar-se la suor. En realitat, no era l'únic. En el repertori, per celebrar el quarantè aniversari, s'hi pogué sentir de tot: des de The wanderer, el conegut Down, down i Rain fins a l'aplaudida i corejada Don't drive my car. Això sí, no hi faltaren els grans clàssics que, com és habitual, es feren esperar fins al final. El Whatewer you want va ser una de les cançons que va posar punt final a una hora i mitja de bona música davant un públic escàs, però del tot entregat.