algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Prada i l'estelada de na Catalina Gelabert

Un èxit ha estat la Universitat Catalana d'Estiu d'enguany. L'enhorabona a Joan Mir, ja que la delegació illenca representà una quarta part del total de participants inscrits enguany. Prada sembla sempre que roman igual. Infinitat de cursos tan interessants com singulars que es trepitgen, les nits a la fresca, les pel·lícules del cinema Lido, les converses animades del tendal amb les baralles entre les diferents sensibilitats del sobiranisme dels Països Catalans incloses. Sobre això darrer diu un històric com Josep Calassanç, allà mateix, que la nostra nació és com una olla a pressió plena de moviment intern quan bull i fins que no es destapi hi toparem dins tots entre tots. Segurament té raó. Com sempre també hi era en Josep Guia que va presentar un llibre de fotografies sobre l'origen centenari i cubà de l'estelada. Li varen fer notar que hagués estat bé que hi sortís qualque foto de les estelades que portaren el milicians d'Estat Català en el desembarc de Portocristo. Enguany però, ha estat un any especial perquè hi faltà una de les persones que feia més anys que hi anava. Probablement una de les persones que més sabia de literatura catalana que mai he conegut. Na Catalina Gelabert, manacorina, perlera i professora de català a l'Escola Municipal de Mallorquí des dels seus inicis en els anys setanta, morí a Manacor el 15 de març de 2009.

Encara record aquell 2002 quan al pati Llimona a Barcelona, juntament amb Josep Lluís Carod-Rovira, candidat a la Generalitat de Catalunya i Agustí Cerdà, candidat a la Generalitat Valenciana, brindà na Catalina. Acceptà encapçalar la llista illenca d'Esquerra l'any 2003. Na Catalina visqué pel seu país i morí enguany malalta d'amor d'ell. Perquè na Catalina morí recitant Estellés, Llompart, Foix i les cròniques del rei en Jaume. L'organització li va fer un homenatge al cementiri de Prada coincidint amb l'homenatge que es fa cada any a Pompeu Fabra. Em vaig haver d'absentar de Prada sense poder fer la conferència, sobre el Pacte de Progrés actual que hi havia programada. A la infermeria em detectaren símptomes de grip A. Finalment només han estat angines... El que em va voltar pel cap durant tota la setmana abans d'aquest dia era que no tendria na Catalina asseguda a primera fila per corregir-me. Ho feia molt bé això na Catalina. Segurament la seva força i la de molta de la gent que ens ha deixat i que ha lluitat pel seu país no es destrueix i es canalitza. Pensar que no hi seria amb la seva estelada centenària al trau de l'americana em va fer recordar els versos que pronuncià el comandant revolucionari cubà (com l'estelada) Camilo Cienfuegos en el seu darrer discurs al Palau Presidencial l'any 59 i davant prop d'un milió de cubans. Els versos eren del poeta independentista cubà Bonifacio Byrne i deien en referència a l'estelada cubana que: Si desecha en menudos pedazos / se llega a ver mi bandera algún día / nuestros muertos, alzando los brazos / la sabrán defender todavía.

President d'Esquerra Illes

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris