algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Mor Barry Flanagan

El prestigiós escultor britànic fina a Eivissa, a 68 anys, víctima d'una malaltia degenerativa. La directora del Museu d'Art Contemporani de Vila qualifica l'artista com “una de les figures més importants de l'escultura de l'època actual”

110312

Barry Flanagan, amb una de les seves obres.

L'escultor britànic Barry Flanagan (Gal·les, 1941) morí la nit de dilluns a la policlínica Nostra Senyora del Rosari d'Eivissa, a 68 anys, com a conseqüència d'una malaltia degenerativa. "Feia quatre mesos que estava molt malalt. Era una patologia del mateix tipus que la pateix el científic Stephen Hawking", informà el també escultor britànic Christopher Stone, amic i col·laobrador de Flanagan. "Era un grandíssim artista, molt valorat a la Gran Bretanya i als Estats Units. Sens dubte, un dels principals creadors del segle passat", hi afegí.

Flanagan començà la seva trajectòria com a arista treballant materials poc habituals, com l'arena, la corda i el vidre, amb els quals produí assemblages o instal·lacions. Ara bé, fou a partir del 1973 quan s'inicià en l'escultura de pedra, un element que tractà fins que es decantà pel bronze, amb què sembla que parodia l'estatueta heroica. Potser les llebres han estat les seves obres més conegudes.

La directora del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, Elena Ruiz, valorà més aviat el conjunt de la seva vida artística i el definí com "una de les figures més importants de l'escultura de l'època actual, indiscutiblement". "Pel que ens toca, crec que ens ha fuit un dels artistes més rellevants, per no dir el que més, que han passat per l'illa. Sens dubte, és el més famós i cèlebre", expressà Ruiz.

Barry Flanagan s'instal·là a Eivissa el 1987. Des de llavors alternà les seves estades a l'illa pitiüsa amb els continus viatges que realitzava arreu del món, reclamat per les principals galeries i museus. Precisament, donà una obra seva dels anys noranta al Museu Contemporani d'Eivissa. És La cabeza de la diosa entre mis manos, titulada com el poema d'Antonio Colinas, en què s'inspirà. "Està feta en bronze i representa de manera meravellosa el tors d'una de les seves dones després d'haver tingut un fill. El pedestal està format per peces que recreen les espardenyes tradicionals de les cases pageses i un capet de bronze, com si fos un petjapapers, es troba sobre el llibre, obert en la pàgina del poema", explicà Elena Ruiz.

Ruiz recordà també l'exposició antològica que el MACE dedicà el 1992 a l'obra de Barry Flanagan i a Marcel Floris. "Va ser un treball comú en el qual hi havia una llarga sèrie de dibuixos de Barry, molt ràpids i fets a mà alçada amb llapis, que eren molt ancestrals i connectaven amb allò primitiu. És el mateix cas que el de les seves ceràmiques, molt poc conegudes, que es varen mostrar en aquella ocasió. D'estructura molt simple, estaven fetes a mà, sense forn i assecades al sol", indicà.

Humor i espiritualitat

Ruiz va ressaltar també dues facetes claus i complementàries en la personalitat de Flanagan. "Moltes vegades s'ha parlat del seu sentit de l'humor, present en la sèrie més coneguda, les cèlebres llebres volant. Crec que això és un episodi dins d'una llarguíssima carrera en la qual sí que hi ha presència d'ironia", explicà. A això afegí que creu que, fonamentalment, l'escultor britànic era un "home profund i seriós" i que la seva obra "està carregada de molta espiritualitat i connectada d'alguna manera amb allò primitiu".

Flanagan destaca, segons Ruiz, com a renovador de l'escultura contemporània dins la tradició marcada per Henry Moore, Barbara Hepworth i Anthony Caro. La seva creació s'inscriu en allò que la crítica ha anomenat "nova escultura britànica", dins una nòmina en què també se situen Deacon, Tony Cragg, Anis Kapoor, Alison Wildin i Wenworth, entre d'altres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris