algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Darrers vestigis de la resistència al rei en Jaume

Un equip d'arqueòlegs estudiarà una cova de difícil accés trobada al Llevant de Mallorca que s'ha mantingut intacta des que la deixaren els seus darrers habitants: els andalusins que s'oposaren a les hosts catalanes

Que l'entrada de Jaume I a Mallorca fou ben cruenta ja se sabia. El mateix monarca va anunciar en el Llibre dels feits que mataren entre 20 i 30 mil musulmans en batalla, una xifra totalment desorbitada. El que no narrà amb tanta joia fou la forta resistència que trobà a l'Illa una vegada conquerida Madina Mayurqa. N'és una prova el fet que l'any 1232 el rei en Jaume hi va haver de tornar per acabar de batre els vençuts que, segons la crònica, s'amagaren en la serralada de Tramuntana i de Llevant.

Ara s'ha trobat una altra manifestació d'aquella oposició andalusina. Un grup d'arqueòlegs, dirigit pel professor Miquel Barceló, ha presentat al Consell de Mallorca una proposta d'excavació en una cova de la serralada de Llevant que, segons apunten, podria haver estat l'amagatall d'un grup de població musulmana. L'espai va ser localitzat per un escalador i fins que no s'hagin iniciat les tasques d'estudi se'n mantindrà en secret la ubicació. La raó és ben sencilla: l'elevat risc d'espoliació.

Allò confirmat per aquest diari és que les restes són islàmiques i que coincideixen cronològicament amb d'estada de la població andalusina en aquelles contrades.

L'historiador Guillem Rosselló-Bordoy explicà ahir que aquesta no és la primera gruta d'aquestes característiques que es troba a Mallorca. Indrets com la cova del Tresor, de l'Amagatall i la de Femenies en són un clar exemple. "En moltes cavitats naturals s'han trobat racons en què s'ocultaven els habitants que fugien". Precisament, aquesta ‘ocupació' de les serralades, també anomenades refugis del segle XIII, ha estat objecte d'estudi per part dels historiadors Antoni Serra i Margalida Bernat sota el títol On los moros estaven.

Val a dir que la publicació de la Crònica àrab de la Conquesta o Kitab Ta'Rih Mayurqa, escrita per l'almohade valencià Ibn Amira i traduïda al català per Guillem Rosselló-Bodoy i Nicolau Roser, ha eixamplat les investigacions dels historiadors, sobretot pel que fa a la resistència.

Això afirma Antoni Mas, bon coneixedor de la conquesta i que ahir explicà que les coves localitzades fins ara "solien estar en indrets ben amagats i presentaven nombroses restes de ceràmica comuna". En realitat, després de l'entrada a Madina, Jaume I topà amb el problema de la rendició de la resta de l'Illa, la qual cosa fou complicada. "Els andalusins es refugiaren a la serra de Tramuntana i a la serralada d'Artà. Deu anys després de la conquesta encara hi havia gent que hi vivia", hi afegí. Segons Mas, "Jaume I seguí una estratègia clara i preconcebuda a llarg termini: la derrota a Artà, arribar a un pacte amb Menorca per tal que no aportàs més avituallaments als andalusins refugiats a la serra de Tramuntana i, en tercer lloc, la rendició a les guarnicions dels castells". Ara, aquests plans d'anys de durada quedaran corraborats una altra vegada amb una nova prova.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per quin merder, fa mes de 10 anys
També ens heurem de refugiar dels Etarras, Amantes del Sirculo Baleá, dels Borbons, dels Psociates, dels PPeros, del Socias...i tants i tants.
Valoració:3menosmas
Per Guillemet, fa mes de 10 anys
Ara es al reves i ben aviat els catalans ens heurem de refugiar de les hosts andalucines i marroquines i americannines i rumanines i...
Valoració:13menosmas
Per Toni T, fa mes de 10 anys
Ben interessant aquesta notícia, Paquita!
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris