cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

“Encara cal definir quin és el nostre model cultural”

La consellera de Cultura parla en l'equador de la seva legislatura amb un sentit record per a l'Escriptor de l'Any, Baltasar Porcel, de qui avui dBalears regala el primer volum de les seves narracions

Aquest juliol, Bàrbara Galmés ha superat el llindar dels dos anys de legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Cultura. Llavors, es presentava amb promeses d'un "pla estratègic per a Cultura". Avui, 741 dies després, Bàrbara Galmés s'autoanomena mig en broma "la consellera del casc" arran dels sis projectes culturals que té en obres. A més del seu projecte estrella: el pla de foment de la lectura. Una tasca enl a qual reconeix "la dificultat de canviar radicalment les tendències". Avui, dBalears fa una passa més per augmentar la màxima dels tan sols 8,1% d'illencs que llegeixen en català. Ho farà a través de les paraules de Baltasar Porcel, finat l'1 de juliol. Onze relats breus reviuran cada cap de setmana les lletres del nomenat Escriptor de l'Any per Bàrbara Galmés.

La Conselleria també ha quedat un poc òrfena arran de la mort de Baltasar Porcel. Teniu previst fer-ne cap reconeixement públic, a més de continuar amb la tasca que havia iniciat?
Continuarem amb el projecte de l'Escriptor de l'Any malgrat que ell ja no hi sigui. Precisament, la publicació d'aquests relats a dBalears era un dels plantejaments que ja teníem en marxa. Porcel també havia de participar en les Converses de Formentor, no només perquè era l'Escriptor de l'Any, sinó també perquè el tema d'enguany (Geografies literàries), era molt apropiat a la seva obra. Allà se li farà un reconeixement i estam en converses amb la Generalitat per fer-li un homenatge.

Però, casualment, cap dels escriptors anomenats "hereus literaris" de Porcel no ha estat convidat a Formentor. Hi seran ara?
No ho sé, tal vegada podrien ser ells els encarregats de l'homenatge. Ara estudiam com serà la intervenció que havia de fer Porcel i com serà el reconeixement.

I la resta d'accions del Pla de foment de la lectura, com es desenvolupen gairebé un any després?
És un any a mitges, ja que hi ha iniciatives que no han començat, com ara la distribució de llibrets als centres de Salut i als autobusos. Val a dir que tota campanya de foment de la lectura és a llarg termini; malauradament, les meves competències tant en Educació com en Cultura són a llarg termini. Després hi ha un tema que hem d'enllestir en profunditat, com són els sectors que no llegeixen gens.

Precisament aquesta setmana, el CSI anunciava que un 39% dels espanyols no llegeix o ho fa poc. Com valorau les dades?
Totes les estadístiques tenen lectures diferents, de vegades és difícil saber-ho exactament.

Però continuareu les enquestes iniciades?
Al meu entendre, les enquestes que vàrem encomanar s'hauran de corregir, perquè abastaven un mostratge reduït i agafaven la mateixa xifra de població per a cada illa, cosa que no en dóna una estadística significativa. Jo donaria un marge fins a la primavera per veure com han incidit les iniciatives que s'han posat en marxa. Tot i que és molt difícil veure que una iniciativa d'aquest tipus canvia radicalment les tendències a curt termini.

Un dels projectes de més envergadura era la creació del consell de les arts. Per abril, explicàreu que no serà per ara. Per què?
El consell de les arts i la cultura no està descartat. N'hem elaborat una documentació bàsica; ara bé, per posar-ho en marxa hi han d'estar d'acord totes les institucions, i això encara s'ha de tractar. En aquests moments trobàvem certes dificultats. Hi ha d'haver voluntat general d'establir que aquest és el model que volem. Aquest és el gran debat: encara cal definir quin és el nostre model cultural.

Són els mateixos entrebancs que també heu trobat per a la creació del consorci de l'audiovisual?
No. El consorci de l'audiovisual i el cinema és oberta tothom. Totes les institucions que no s'hi han sumat ara crec que ho faran més endavant. Si volem potenciar el cinema, haurem d'ajuntar esforços.

Quins motius us han donat el Consell de Mallorca i el de Menorca per no afegir-s'hi?
Ens han donat un motiu pressupostari o que tenien altres prioritats.

Aquesta mateixa setmana heu visitat les obres de la Llonja, en les quals encara teniu tràmits administratius endarrerits. Com ho arranjareu?
Falta que la Comissió de Patrimoni aprovi el projecte de modificació de la coberta. Els altres tràmits que falten són que hi havia un restaurador i un arqueòleg nomenats per l'empresa, però no havien estat nomenats oficialment. Malgrat això, el seguiment de les obres ha estat permanent.

I ja posats en obres, com estan les del Museu de Mallorca?
Segueixen la planificació fixada. S'estan duent a terme les obres de climatització i la sala de belles arts.

Amb l'exministre Molina deixàreu la porta oberta perquè els bous de Costitx poguessin tornar quan tinguéssim el Museu en "condicions". Serà així?
S'ha de negociar amb Patrimoni quan tinguem aquestes condicions. Podria ser una exposició temporal o una cessió definitiva. Tot i això, he de destacar la inversió del Ministeri a les Balears, també està en marxa la Biblioteca d'Eivissa, l'Arxiu del Regne, el Museu del puig dels Molins, acabar el Conservatori d'Eivissa... Sembl la "consellera del casc".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris