nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°

Deu segles d'història en 4 quarterades

Els arqueòlegs destapen incògnites noves sobre la ciutat de Bocchoris amb troballes recents. La campanya de 2008 finalitzà enguany més prest del que era habitual a causa de les intenses pluges caigudes els darrers mesos

Bocchoris o Boccor, ben poca cosa sabem encara avui sobre l’antic assentament al Port de Pollença, fins i tot el nom exacte és una incògnita malgrat les importants restes trobades a la ciutat. La toponímia, al pedret de Bóquer, és el testimoni més evident del que fou aquella immensa ciutat amb una extensió de quatre quarterades i datada, segons els experts, des del segle VI abans de Crist fins a III dC.

Marilena Estarellas i Pep Merino són els arqueòlegs que d’ençà del 2001 treballen en aquell indret per redreçar, un poc més, la història de les contrades pollencines. La campanya arqueològica passada ha estat més curta de l’habitual ja que les constants pluges han posat fre a les excavacions. Tot i això, les troballes a l’indret han estat profitoses amb la descoberta d’un dipòsit (aterrecat i tot), un parell de monedes d’època romana i sis peces ceràmiques senceres que avui es troben en mans dels restauradors.

Just entrar al terreny, hom ja troba qualque cosa d’especial en aquell indret. Al terra, enmig dels esbarzers, els trossos de ceràmica presagien que aquella zona va estar habitada per una comunitat prou important. L’altra prova fidedigna de civilització és el talaiot que avui es troba destapat i sense mala herba, a més d’un tros de l’antiga murada de la ciutat. Per desgràcia, aquest mur ha estat fet malbé i ara s’utilitza com a paret amb una reixa metàl·lica a sobre.

Just devora el talaiot és on Pep Merino i Marilena Estarellas han concentrat els seus esforços. La petita zona excavada fa entendre que just en aquell indret era on hi havia una habitació industrial. "Avui sabem, però, a què es dedicaven els romans que vivien en aquesa casa: feien tintes", explica Marilena. La prova és la gran quantitat de pegellides i cornets de mar que, segons els arqueòlegs, els romans empraven per tenyir les seves famoses togues vermelles i que avui encara són en terra de l’habitatge, prop de la zona empedrada. "Agafaven els cornets de la mar, els xapaven i els bollien per fer la coneguda púrpura", expliquen. "Suposam que aquest dipòsit que hem excavat durant aquesta campanya és on tenyien la roba", puntualitzen.

Cal recordar que Bocchoris fou una ciutat autòctona amb un assentament talaiòtic des del segle VI aC que després visqué un intens procés de romanització després de la conquesta de l’Illa. L’estudi arqueòlogic ha confirmat allò que deien els texts clàssics i, a més, ha servit per delimitar un poc més els espais habitats i de murada.

Tot i la gran importància històrica d’aquest indret, encara ha sortit a la llum ben poca cosa. Els texts clàssics parlen de Bocchoris, però la gran ciutat encara es troba sota terra a l’espera de ser excavada. "Sabem que la ciutat tenia forma ovalada i que fins i tot fou anomenada República Boccoritana", afegeix Estarellas mentre explica la descoberta d’una tabula patronatus amb inscripcions que parlen d’aquest enclavament. De tota manera, la intenció dels dos arqueòlegs no és realitzar macrocampanyes arqueològiques a corre-cuita, sinó la de donar a conèixer aquest indret a la societat illenca des d’un punt de vista històric. "És necessària una feina d’investigació i contextualització, més que excavar-ho tot de cop i volta", afegeixen. És per això que cada estiu els dos arqueòlegs comparteixen les tasques amb estudiants o aficionats a l’arqueologia, per potenciar la tasca de divulgació.

Després de les pluges d’enguany, s’haurà d’esperar fins a la propera primavera per tal de poder "destapar" un nou trosset dels nostre passat en aquella ciutat arran de mar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris