cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
22°

«Amb el repartiment Jaume I pretenia multiplicar-se i crear dues dinasties»

Stefano Maria Cingolani exposà la seva visió del Conqueridor a la Setmana del Llibre

90048

L'italià fa tretze anys que viu a Barcelona i és un dels estudiosos de l'època medieval i en concret de Jaume I.

Analitzar el Llibre dels Feits amb una lectura crítica, posant les coses al seu lloc, lloant els guanys i analitzant els errors. Aquesta ha estat la tasca que ha fet Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) que a finals de l'any passat publicà el llibre Jaume I. Història i mite d'un rei. Doctor en filologia romànica per la Universitat La Sapienza de Roma, fa tretze anys que viu a Barcelona i ahir presentà el seu darrer treball sobre el Conqueridor a la Setmana del Llibre en català.

" La part llegendària de Jaume I s'inicia ja amb l'engendrament. Comença aquí el mite?
" El naixement del rei en Jaume al Llibre dels Feits és poc mititzat. La llegenda sobre el naixement serà elaborada més tard, per Desclot i Muntaner i a poc a poc va adquirint tons més literaris. El rei ho utilitza com una peça del seu mosaic llegendari.

" Fou un rei sense pares amb una educació sota l'ordre dels templers. Això marcà molt el seu caràcter i el rebuig cap al rei Pere?
" És un rei amb menys pares que els normals. Possiblement no va veure mai el pare i la mare també la veié poc ja que a tres anys el confiaren a Simó de Montfort. Amb el pare va elaborant una certa competitivitat i una certa enemistat, és un procés de distanciació crítica que es va aprofundint amb el temps. També la recerca de models, Jaume és un rei que pensa en termes històrics, agafa el model de l'avi, Alfons. Per això decideix que l'enterrin a Poblet, vora el padrí. La manca d'una figura femenina potser condiciona la seva obsessió per les dones.

"La seva gran gesta s'inicia amb la Conquesta de Mallorca, una empresa molt cruenta que comanda amb 21 anys. Fou tan violenta per la manca d'experiència o per la influència dels nobles?

" Pens és que fou una qüestió de necessitats bèl·liques. A Mallorca no es podien permetre estar vuit mesos esperant que la ciutat es rendís, mentre que a València, com que estaven a terra ferma, era més senzill que arribassin provissions i podia esperar la rendició per fam. La guerra està feta de prendre castells i ciutats més que de batalles campals. La ciutat s'acabarà, es rendirà quan pateixi gana i quan estigui segura que ningú els vindrà a ajudar. A Mallorca l'han de prendre perquè no tenen temps de fer un setge com cal i a més, com que és una illa lluny de les bases, potser no és convenient que hi quedi massa població musulmana. A part de l'exèrcit i el rei no agrada la solució d'entrar a la ciutat per les armes i saquejar, però era una qüestió tècnica de guerra. I també hi havia una qüestió que com que era la primera empresa del rei havia de tenir la noblesa satisfeta.

"Però a València, el rei pactà la rendició d'esquena als nobles?
" És un altre aspecte. Evidentment els nobles allò que prefereixen és la rapinya i el saqueig i moltes vegades han obstacularitzat la conquesta. Però el cas de València no és només això, Jaume pacta tot sol perquè així ell podia pactar les condicions de rendició i controlar la ciutat, no repartir-la amb els nobles.

" Era doncs un bon militar o un estratega?
"Segons com no hi ha diferència. Si pensem en un estratega en el camp de batalla, sobre el rei en Jaume no sabem res perquè l'única batalla que lliurà fou a Porto Pi i no la dirigia ell, i la guanyaren perquè l'exèrcit cristià era més fort que el musulmà. A més, en el pla militar no és tant guanyar la batalla campal com muntar una estrategia ofensiva defensiva sense massa baixes.

" Però, mentre a Mallorca i al País Valencià se'l lloa i mitifica, a Occitània li diuen el rei «covard»....
" En teoria era ell qui els havia de defensar però hi ha els mites i hi ha la política. Els mites i les aspiracions van per un costat i la política va per l'altre. Conquerir Al Andalus era molt més fàcil, perquè estava molt més malament. Si no ho feia ho deixava en mans dels castellans. Occitània no li reportava tanta recompensa i li suposava molt més esforç, a més de la por que pot tenir amb França.

"Una por que també pot tenir de Castella, quan li retorna Múrcia?
" A Múrcia hi ha almenys dos problemes. D'una banda, Múrcia era legítimament dels castellans i per altra aquesta va ser una de les seves absurditats i l'explica de manera manipulada. Va reconquerir Múrcia per demostrar a Alfons que ell era més fort que els castellans i que era el rei més important de la Península. El que no explica és que la guerra ja s'havia acabat quan entrà a Múrcia.

" Parlau d'absurditats, una de les altres pot ser l'intent de croada cap a Terra Santa?
"Evidentment, és una de les altres. Crec que Jaume es va veure obligat, amb si mateix a emprendre-la després d'haver-ne parlat. L'aspiració de salvar Terra Santa, tenint en compte el nivell d'egocentrisme que tenia el rei, entra dins aquest panorama.

"I com explicau el testament del rei amb el repartiment de la Corona?
"Fou un altre dels errors de Jaume I. Com s'ha dit moltes vegades, no veig tan clara la intenció de la reina Violant de fer hereus els seus fills, ja que Alfons havia mort. Crec que allò que vol el rei són dues dinasties, multiplicar-se en tant que sang reial. Tenia una dèria que com que són fills d'ell s'havien d'estimar necessàriament i les coses havien d'anar com ell les planteja.

Però Jaume té molta por que no funcioni i al llit de mort insisteix molt sobre la necessitat que vagin d'acord, intenta lligar-ho tant com pot però no ser un rei feudatari d'un altre rei.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris